Saturn V
De Viquipèdia
El coet Saturn V fou el coet llançador de les càpsules Apollo i fou fill directe de Wernher Von Braun. El coet era propulsat per una barreja de oxigen líquid i querosè i, a més dels onze motors principals que s'utilitzaven per a propulsar-lo, tenia trenta motors auxiliars que servien per estabilitzar-lo, separar etapes i d'altres usos. La primera etapa del Saturn V tenia 5 motors i cremava 14 tones de combustible per segon per tal de servir 3.400 tones d'impuls. Dos minuts i mig més tard, la primera fase ja s'havia consumit mentre el coet havia assolit els 67 quilòmetres d'altura.
La segona etapa, també de 5 motors, generava un impuls de 460 tones. La tercera etapa, per últim, col·locava els 3 mòduls de l'Apollo en òrbita terrestre anomenada òrbita d'aparcament. Era allà on es procedia a efectuar la maniobra d'acoblar el mòdul lunar amb el mòdul de comandament, que era on anaven els astronautes. Tot aquest conjunt, que era impulsat per el mòdul de servei, (que era el que tenia els propergols i els motors) sortia de l'òrbita d'aparcament i partia rumb a la Lluna.
Un cop situats en òrbita lunar, dos dels astronautes passaven al mòdul lunar, es separaven del mòdul de comandament i descendien a la superfície lunar amb retrocoets i potes articulades. Arribats a la Lluna, s'iniciava l'activitat extravehicular, fent les tasques d'experimentació i recollida de mostres i quan era acabada la missió, els astronautes tornaven al mòdul lunar, la part superior del qual es separava de la part inferior mitjançant els seus propis coets i s'acoblava amb el mòdul de comandament que era orbitant la Lluna. Els astronautes passaven dins aquest mòdul i el mòdul lunar es desprenia i abandonava, acabant per estavellar-se damunt la lluna.
Quan la nau orbitava per la cara oculta de la Lluna, s'encenien els coets del mòdul de servei per tal de sortir de l'atracció lunar i iniciar el retorn a la terra. Poc abans d'arribar, el mòdul de servei era abandonat i se li donava mitja volta al mòdul de comandament perquè presentés el seu escut tèrmic a les capes altes de l'atmosfera. La nau era frenada per retrocoets i la pròpia atmosfera abans d'obrir-se els paracaigudes que deixaven la càpsula damunt el mar, d'on era recuperada per la marina nord-americana.
