Sant Malaquies

De Viquipèdia

Sant Malaquies (Armagh, Irlanda, 1094 - Claravall, 1148) fou arquebisbe d'Armagh.

Pertanyia a una família noble, els O'Morgair. Va ser batejat com a Maelmhaedhoc (llatinitzat més tard com a Malaquies, o Malachy en la versió anglesa). Durant la seva educació, va compartir un temps la vida eremítica amb Imhar O'Hagan, i més tard amb sant Cellach (Celsus), bisbe d'Armagh. Ordenat sacerdot per Celsus el 1119, va continuar els estudis de litúrgia i teología a Lismore, San Malchus. El 1123 va ser escollit abat de Bangor i un any més tard va ser consagrat bisbe de Connor. Al morir Celsus el 1132 va ser nomenat arquebisbe d'Armagh. Va viatjar a Roma dues vegades, i en la primera el 1138-1139, va visitar a la tornada el seu amic sant Bernat de Claravall (Clairvaux), a qui va ajudar a fundar a Irlanda la gran abadia de Mellifont el 1142.

En la tornada d'un segon viatge a Roma, Malaquies va emmalaltir i va arribar al monestir cistercenc de Claravall, on va morir als braços de sant Bernat el 2 de novembre de 1148.

Se li atribueixen molts miracles, però pel que més se'l recorda és pel seu pressumpte do de profecía; en efecte es diu que va fer profecies sobre Irlanda, sobre la seva pròpia mort i, la més famosa, la profecia que se li atribueix sobre els papes (Profecia de Sant Malaquies).

Va ser canonitzat pel papa Climent III, el 6 de juliol de 1199.

"Malaquies" significa "àngel del Senyor" i no s'ha de confondre amb el profeta Malaquies, que dóna nom a un dels llibres de l'Antic Testament.

La seva festa es celebra el 3 de novembre.