Sant Eugeni de Toledo
De Viquipèdia
Sant Eugeni de Toledo (Eugenius, vers 605-657) fou bisbe metropolità de Toledo del 646 al 657. És esmentat pel bisbe de Saragossa Brauli. Va escriure 22 poemes curts principalment sobre moral religiosa, però també sobre herois, elegíacs, i altres. Va retocar una obra del poeta Draconci. El seu successor Sant Ildefons li va dedicar un elogi a la seva obra De viris ilustribus.
En les seves obres Eugeni parla de la seva família, que sembla ser hispanoromana i de Toledo, el seu avi Nicolau, un valent comandant i prudent conseller, i el seu pare Evanci, que potser és el mateix personatge que amb càrrec de senescal signa les actes del VIII Concili de Toledo (653). Diu que el seu mestre fou Sant Eladi. Era de complexió dèbil i en general malaltís i suportava malament els menjars. Es va fer eclesiàstic i es va anar a un monestir proa de Saragossa amb la comunitat monàstica de Santa Engràcia (631). Poc després va morir el bisbe de Saragossa Joan i el germà d'aquest, Brauli, el va succeir i no va tardar a convertir a Eugeni en el seu ardiaca.
La insistència del rei Khindasvint a nomenar metropolità de Toledo a Eugeni (Eugeni II de Toledo, encara que a partir de 1148 se l'identifica erroniament com Eugeni III de Toledo) al morir l'anterior metropolità Eugeni I de Toledo (malgrat els precs de Brauli, que estava gairebé cec i havia confiat el govern de la seva seu al seu ardiaca) es va imposar (tot i que Eugeni no era d'idees properes al rei) i fou consagrat el 18 d'octubre del 646 data en que va signar les actes del VII Concili de Toledo. També va assistir al VIII Concili de Toledo (653) on es va reconèixer rei a Recesvint com a successor del se pare Khindasvint mort el 30 de setembre d'aquell any. El 655 va assitiar al IX Concili de Toledo que va presidir.
Fou mestre de Julià de Toledo, el darrer gran bisbe visigot de Toledo. Va morir a la tardor del 657 i fou enterrat a la basílica de Santa Leocàdia. El seu cos fou portat a França en temps de Pipí el Breu (per evitar la seva deprecació pels àrabs) i després d'estar a Deuil fou traslladat al monestir de [[Saint Denis],] on el 1148 el va descobrir l'arquebisbe de Toledo Raimundo, que va aconseguir la cessió a la seva ciutat del braç dret del sant, que va arribar a Toledo el 12 de febrer del 1156. Finalment el 18 de novembre de 1565 el cos fou retornat a Toledo.
