[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

San Pedro de Atacama - Viquipèdia

San Pedro de Atacama

De Viquipèdia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...
Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores quant a la seua ortografia i gramàtica:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
S'han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes.

San Pedro de Atacama és una comuna al nord de Xile, de la Provincia de El Loa a la II Regió de Antofagasta, situada a 2.436 metres per sobre el nivell del mar i a 22º54´39.7´´ de latitud sur i a 68º12´00.2´´ de longitud oest (Plaça de San Pedro de Atacama WGS-84).

Amb una superfície de 23.439 km2 y una població de 4.969 habitants (2.041 dones i 2928 homes), la comuna de San Pedro de Atacama conté un 1,01% de la població de la regió, un 61% de la qual es població rural y el 39% restant es urbana (dades 2002).

Integra, amb les comunes de Tocopilla, María Elena, Ollagüe y Calama, el Districte Electoral Nº3 y pertany a la 2ª Circumscripció Senatorial (Antofagasta).

[edita] Historia

El poble fou el principal centre de la cultura atacamenya, fins la seva conquesta per part del incas de Tupac Yupanqui el 1450. Estava conpost de unes 15 comunitats o ayllus, que es repartien les terres cultivades regades per el riu Grande, que fou canalitzat per aquest motiu. La arribada dels Incas va transformar el poblat en un important centre administratiu i del govern, sobretot gràcies al assentament de Catarpe, al nord. El 1536 va ser visitat per els Espanyols de Diego de Almagro, quan aquest va entrar a Xile. El 1540 Pedro de Valdivia va acampar aquí en el seu viatge des del Perú per prepara la conquesta de Xile, enfrontant-se amb els nadius a la pucará (fortalesa) de Quitor, propera al poblat. Rebatjeda com Atacama la Grande, fou designada seu administrativa dependent del Corregiment de Lipez, a Bolívia. Durant el segle XIX va ser un important punt de pas de les caravanes mercantils entre Salta i el port bolivià de Cobija, fins que la administració va passar a la localitat veïna de Calama. Actualment les seves principals activitats econòmiques són les extraccions mineres del Salar de Atacama (liti i bòrax) i la activitat agropecuaria el mercat principal de la qual es Calama. A més a més, el turisme ha fet d'aquest modest poble un reconegut centre internacional, la població del qual s'eleva substancialment en temporada alta.