Samsònia
De Viquipèdia
La samsònia era pròpiament una guimbarda, però feta de canya o de bambú, amb un cordill ben prim i empegat, lligat per cada extrem a un tros de vímet disposat en forma d'arc i de manera que vibrés força. En un punt de l'arc es fixava una canyeta curta ben prima. Amb el buf vibrava la corda empegada, la qual produïa el so, que era així mateix dolç i molt feble.
Els pastors del Lluçanès mentre acompanyaven els ramats en la transhumància feien sonar samsònies, que podien ésser de ferro, mentre que d'altres tocaven el flabiol, l'instrument musical pastoral per excel·lència. Per la ruralia eren molts els qui sabien tocar la samsònia, igual que la bandúrria i la guitarra per les comarques meridionals ja que, antigament, entre els presents destinats als nois mai no hi solia mancar una samsònia o un flabiol.
Encara avui en les pràctiques màgiques d'alguns pobles caçadors de l'Àfrica negra, hi intervé la samsònia, el so de la qual evita els esperits malevolents i, en conseqüència, atreu la cacera, per efecte de la seua música.
Aquest instrument musical ha persistit a Àsia: al Vietnam se'l coneix amb el nom de dàn-moi i és emprat per la gent jove, especialment, en les declaracions amoroses. També hi ha el chang paquistanès, que únicament toquen les dones i els infants. Aquestes samsònies asiàtiques són de bambú o proveïdes d'una llengüeta de canya.[1]
[edita] Referències
- ↑ Amades, Joan: Costumari Català: Auques, instruments musicals i Nadal. Salvat Editores, S.A., Barcelona, 1997. ISBN 84-345-9682-2, plana 147.
