Sams??nia
De Viquip??dia
La sams??nia era pr??piament una guimbarda, per?? feta de canya o de bamb??, amb un cordill ben prim i empegat, lligat per cada extrem a un tros de v??met disposat en forma d'arc i de manera que vibr??s for??a. En un punt de l'arc es fixava una canyeta curta ben prima. Amb el buf vibrava la corda empegada, la qual produ??a el so, que era aix?? mateix dol?? i molt feble.
Els pastors del Llu??an??s mentre acompanyaven els ramats en la transhum??ncia feien sonar sams??nies, que podien ??sser de ferro, mentre que d'altres tocaven el flabiol, l'instrument musical pastoral per excel??l??ncia. Per la ruralia eren molts els qui sabien tocar la sams??nia, igual que la band??rria i la guitarra per les comarques meridionals ja que, antigament, entre els presents destinats als nois mai no hi solia mancar una sams??nia o un flabiol.
Encara avui en les pr??ctiques m??giques d'alguns pobles ca??adors de l'??frica negra, hi interv?? la sams??nia, el so de la qual evita els esperits malevolents i, en conseq????ncia, atreu la cacera, per efecte de la seua m??sica.
Aquest instrument musical ha persistit a ??sia: al Vietnam se'l coneix amb el nom de d??n-moi i ??s emprat per la gent jove, especialment, en les declaracions amoroses. Tamb?? hi ha el chang paquistan??s, que ??nicament toquen les dones i els infants. Aquestes sams??nies asi??tiques s??n de bamb?? o prove??des d'una lleng??eta de canya.[1]
[edita] Refer??ncies
- ??? Amades, Joan: Costumari Catal??: Auques, instruments musicals i Nadal. Salvat Editores, S.A., Barcelona, 1997. ISBN 84-345-9682-2, plana 147.
