Salvador Vilaseca i Anguera
De Viquipèdia
Salvador Vilaseca i Anguera (Reus, 17 d'abril de 1896 - 13 d'abril de 1975) fou un historiador i metge català.
Estudià a Reus, i més tard a les universitats de Madrid i Barcelona. De jove fou membre destacat de l'Agrupació Excursionista de Reus i s'interessà molt especialment per la geologia i per les ciències naturals, carrera que va començar a estudiar, a Madrid, però que finalment va canviar per la de metge, temes sobre els que va publicar alguns treballs (1915-1923).
Va militar a la Joventut Nacionalista de Reus (1918). En acabar la carrera de metge es va casar amb Lluïsa, filla del metge reusenc Eduard Borràs (1922), enllaç del que va néixer Lluïsa Vilaseca, arqueòloga (i mare de Lluïsa Palleja, també arqueòloga). Va exercir a Montbrió del Camp per uns mesos i desprès a Reus, i el 1923 fou nomenat forense substitut del Jutjat de primera instància local, passant més tard a altres jutjats.
Va ser membre -entre d'altres– de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria (1925), de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1927), de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, de Madrid (1931), i, a nivell internacional, de l'Institut International d'Anthropologie, de París (1928). També va ser vocal del Patronat del Museu d'Arqueologia de Barcelona (1932-1936).
Fou redactor en cap de la Revista del Centre de Lectura (des 1926 a 1929). Les seves recerques per la Catalunya meridional li van donar un gran prestigi científic, alhora que li van permetre la formació d'una important col·lecció arqueològica (exposada el 1932 al Centre de Lectura i visitada pel president Francesc Macià i pel conseller Ventura Gassol) i que més tard va incrementar (per acabar constituint a la seva mort el Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus).
El 1933 va fundar junt amb altres el Museu de Reus (que es va anomenar Prim-Rull), inaugurat el 14 d'abril de 1934, del que en va ser el primer director, càrrec que va exercir fins a la mort. Va cofundar el 1936 el Col·legi de metges forenses de l'Audiència de Barcelona. El 1938 fou metge de la presó preventiva de Reus, càrrec en el que va continuar desprès de la guerra però va haver de fer front a un expedient de depuració polític, que va ser sobresegut el 1941, i aquest mateix any Martínez Santa Olalla el va nomenar Comisario Provincial de Excavaciones (posició que va mantenir fins el gener del 1970), càrrec honorari però efectiu per a la investigació.
El 1939, per l'exili del Dr. Francesc Abelló, va assumir la direcció del Institut Pere Mata, manicomi local, càrrec pel que fou nomenat en ferm l'any següent. El 1942 va guanyar plaça com a forense titular a Reus. Es va jubilar al Institut Pere Mata el 1960 i al Jutjat al 1968.
El 1971 es va encarregar del trasllat de les restes de Joan Prim a Reus. Fou membre de dotzenes d'entitats culturals i reconegut per universitats i acadèmies. Va rebre tanmateix molts premis. Va publicar tres centenars de llibres, monografies, articles i opuscles. Pòstumament va rebre la medalla d'or de la ciutat (1975) i el seu retrat va ser inclòs a la Galeria de fills Il·lustres de Reus. A més del Museu ja esmentat que avui porta el seu nom, té també dedicat un carrer a la seva ciutat natal (l'Avinguda del Dr. Vilaseca)
Les seves obres més destacades són:
- Els terrenys paleozoics del Camp de Tarragona (1918)
- Contribució a l'estudi dels terrenys triàsics de la província de Tarragona (1920)
- La indústria del sílex a Catalunya (Reus 1936)
- Las industrias del sílex tarraconenses (Madrid 1953)
- Hospitals medievals de Reus (1958)
- Metges, cirurgians i apotecaris reusencs dels segles XIII al XVI (1961)
- Museu Municipal de Reus. Guía (1963, en col·laboració amb la seva filla Lluïsa Vilaseca),
- Reus y su entorno en la Prehistoria (Reus 1973)
- Las industrias de cantos rodados del Cabo de Salou (1975)
