Salt atlètic
De Viquipèdia
El salt atlètic comprèn les proves de l'atletisme on l'objectiu és realitzar un salt de diferents maneres segons la prova més alt o llarg.
Taula de continguts |
[edita] Salt d'alçada
- Vegeu Salt d'alçada
[edita] Tècnica
L'atleta realitza un carrera corva en forma de "J" fins a arribar al llistó, que saltarà fent la batuda amb la cama contrària de la direcció del salt i arquejant l'esquena.
[edita] Marques
El rècord del món masculí el té Javier Sotomayor amb 2 metres 45 centímetres. El rècord femení corre a càrrec de Stefka Kostadinova amb una marca de 2 metres i 5 centímetres.
[edita] Salt amb perxa
- Vegeu Salt amb perxa
[edita] Tècnica
L’atleta s'ajuda d'una perxa de fibra de vidre o de carboni d'uns 5 metres de llargada per superar el llistó del saltòmetre. El saltador, després d'una cursa d'uns 40 metres, recolzant la perxa en un caixetí reglamentari i agafant-la amb les mans, intenta de superar el llistó passant primer les cames, després el cos i finalment els braços, prèviament havent deixat anar la perxa. L'atleta acaba la prova eliminat després del tercer intent fallit.
[edita] Marques
El rècord mundial masculí és de 6’14 metres (1994), assolit per S. Bubka, i el femení de 5 metres per Ielena Issinbaieva.
[edita] Salt de llargada
- Vegeu Salt de llargada
[edita] Tècnica
L’atleta corre uns 40 m fins a la taula de batuda, enterrada al mateix nivell de la pista (d'1,22 m de llargada per 0,20 m d'amplada), i, sense trepitjar-la, efectua un salt en extensió sobre la zona de caiguda coberta de sorra (fossat de sorra); la llargada del salt és amidada des del final del llistó d'impuls fins a la marca més propera deixada per l'atleta.
[edita] Marques
El rècord mundial masculí és de 8,95 metres (1991), assolit per M. Powell (EUA), i el femení és de 7,52 metres (1988), assolit per G. Čistjakova (URSS).
[edita] Triple salt
- Vegeu Triple salt
[edita] Tècnica
L'atleta, després d'una cursa d'impuls fins a la taula de batuda, salta sobre el mateix peu amb què ha efectuat la impulsió i, a continuació, ho fa sobre l'altre peu per caure amb tots dos peus sobre la zona de recepció, situada a uns 13 m de distància.
[edita] Marques
El rècord mundial masculí és de 18,29 metres (1995), assolit per J. Edwards (Gran Bretanya) i, per al femení, de 15,50 m, assolit per I. Kravets (Ucraïna) el 1995.
| Principals proves de l'atletisme | ||
| Velocitat: 60 m | 100 m | 200 m | 400 m ".."
Tanques: 100 m tanques | 110 m tanques | 400 m tanques Mitja distància: 800 m | 1500 m | 3000 m | 3000 metres obstacles Llarga distància: 5,000 m | 10,000 m | mitja marató | marató Relleus: 4 x 100 m | 4 x 400 m ".." Llançaments: Disc | Pes | Javelina | Martell Salts: Salt d'alçada | Salt de llargada | Perxa | Triple salt |
||
| Llista de proves de l'atletisme | ||
