Sabater d'Ordis
De Viquipèdia
El Sabater d'Ordis es un personatge literari inmortalitzat pel poeta empordanès Carles Fages de Climent, que el 1954 va publicar el poemari "La balada del sabater d'Ordis", amb pròleg d'Eugeni d'Ors, i il·lustració i epíleg de Salvador Dalí. El personatge, que Eugeni d'Ors va comparar amb el Quixot, caminava pels camins de l'Empordà, tot dirigint la tramuntana amb una canya.
El sabater, però, va existir, es deia Anton Iglesias, i vivia en una casa prop de l’església d’Ordis. S’explica que era un bon sabater fins que un dia, el fill d’una masia important d’Ordis va matar el seu fill d’un tret fortuït. Sembla ser que durant un temps el sabater rebia uns diners perquè callés el fet. Tot i això, el sabater va canviar molt, barallant-se amb la seva dona fins que el va deixar. Va anar descuidant el seu ofici fins que un dia va començar a demanar menjar per les cases del poble. També hi ha gent gran de la comarca que recorda que els dijous que feia tramuntana, es col·locava a un cantó de la rambla i dirigia el vent com si fos una orquestra. La casa del «Sabater d’Ordis», actualment, és la Casa de la Vila i ha estat restaurada.
| « |
Parteix pel mig aquella tosca canya (...) S'ajup, submís, i va acotxant-se amb l'ombra |
» |
|
—Carles Fages de Climent, Balada del sabater d'Ordis |
||
| « | Epitafi del Sabater d'Ordis
Dorm, sabater: que l'art et faci noble |
» |
|
—Carles Fages de Climent, Balada del sabater d'Ordis |
||
