Sírtica

De Viquipèdia

Sírtica (Syrtica Regio, Συρτική) fou una regió de la costa nord d'Àfrica entre els golfs Sirtis Major i Sirtis Menor (Syrtis Major i Syrtis Minor) d'uns 150 km de llarg. Al segle III, la regió va començar a ser anomenada Tripolitània (de tri polis, tres ciutats). Septimi Sever, natural de Leptis Magna, va fundar la província Tripolitana que estava governada per un dux.

Abans de la dominació romana la regió pertanyia a Cirene, de la qual va passar a Cartago i quan aquesta va passar a Roma, va formar de la província d'Àfrica.

Ptolemeu esmenta algunes muntanyes: Mont Giglius o Gigius (Γίγιον ὄρος), Mont Thizibi (Θίζιβι ὄρος, ib.), Mont Zuchabbari o Chuzabarri (Ζουχάββαρι o Χουζάβαρρι) i Mont Vasaluetum o Vasaleton (Οὐασάλαιτον o Οὐασάλετον ὄρος). Els promontoris principals eren Cephalae (Κεφαλαὶ ἄκρον), Trieron (Τριήρων o Τρίηρον ἄκρον) i Zeitha (Ζεῖθα). Els rius principals eren el Cinyps o Cinyphus (a l'est) i el Triton (que formava el límit occidental). Els seus productes eren els lotus, i unes pedres anomenades Syrtides gemmae.

Les tribus del país eren els nasamones, psytti, macae, lotophagi i gindanes. Ptolemeu esmenta altres tribus o pobles desconeguts: nigitimi, samamycii, nycpii, nygbeni, elaeones, damnesii i alguna mes.

Les principals ciutats foren Leptis Magna, Oea i Sabrata. Ptolemeu esmenta també Tacape i alguna altra. Enfront de la costa hi havia les illes Meninx i Cercina.