Rubén Gracia Calmache
De Viquipèdia
| Cani | ||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Rubén Gracia Calmache | |
| Sobrenom | Cani | |
| Data de naixement | 3 d'agost del 1981 | |
| Lloc de naixement | Saragossa, Espanya | |
| Alçada | 1,75 m. | |
| Pes | 69 kg. | |
| Informació del club | ||
| Club actual | Vila-real CF | |
| Número | 10 | |
| Posició | Centrecampista | |
| Clubs juvenils | ||
| 2000-2001 2001-2002 |
Utebo CF Saragossa B |
|
| Clubs professionals | ||
| Anys | Club | PJ (gols) |
| 2002-2006 2006- |
Saragossa Vila-real CF |
122 (13) 67 (4) |
Rubén Gracia Calmache, "Cani"és un futbolista naixcut a Saragossa, Aragó, Espanya el dia 3 d'agost del 1981. Juga com migcampista interior per amdúes bandes i és jugador del Vila-real CF.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Començà a jugar-hi al futbol als sis anys, en el Stadium Venecia, un club esportiu del seu barri, i allà estiguè fins el seu primer any de categoria infantil. A continuació, en segon any d'infantil, passà al Reial Saragossa, on jugà fins la categoria juvenil d'últim any. Posteriorment, amb 19 anys, s'en anà cedit a l'Utebo Club de Futbol durant la temporada 2000/2001, jugant a la Tercera Divisió.
La temporada 2001/2002 fou repescat per el Reial Saragossa per a jugar en l'equip filial a la Segona Divisió B, ell ja havia pensat en deixar de dedicar-se a la pràctica del futbol de forma professional, inclús havia escrit una solicitud de treball per a ser noi de repartiment d'un conegut supermercat, llavors li arribà aqueixa oferta i en aquesta mateixa campanya debutà amb el primer equip en Primera Divisió, el dia 11 de maig de 2002, en la jornada 38 de Lliga, front al Barça en La Romareda. L'equip aragonès ja havia consumat el seu descens a la Segona Divisió i sorí en el minut 60 en substitució de Galletti. En el primer baló que tocà li va fer un 'caño' al barcelonista Reiziger.
En la següent temporada començà ja en el primer equip jugant a la Segona Divisió, amb Paco Flores com entrenador. Jugà fins desembre amb fitxa de l'equip filial, per el lluïa el dorsa '29', però en aquestes dates firmà el seu primer contracte professional i passà a portar el '17'. El seu primer gol en Lliga el va fer davant l'Oviedo, en el Nuevo Carlos Tartiere, en una demostració d'habilitat i calitat tècnica. Des d'aquest moment es va fer titular en la mitjapunta i portà l'equip a l'ascens a la Primera Divisió. Acabà jugant un total de 24 partits, en els que convertí 5 gols.
En la tornada a la màxima categoria del futbol espanyol, lluí el dorsal '8', que fins llavors havia sigut portat per Santiago Aragón, tota una institució en el Saragossa. Disputà 32 partits, 23 d'ells com titular, i marcà 4 gols. Fou molt utilitzat per les dues bandes en el mig del camp, sobretot en la meitat de taula i guanyant la Copa del Rei en l'estadi de Montjuïc de Barcelona davant el Reial Madrid 3-2. Tot i això, Cani fou expulsat durant el partit.
La seva segona temporada en Primera, jugà en competicions europees amb el Reial Saragossa. Fou una temporada més bé gris tant per a ell com per a l'equip, i casi sempre jugà en la banda dreta disputant-se el lloc amb Galletti. Deixà grans mostres de classe en La Corunya davant el Deportivo, on donà un recital i marcà un golàs. Tot i això, fou molt discutit per l'afició, que li criticava per la seva irregularitat i falta de practicitat, i això provocà una situació molt incòmoda cada vegada que jugaba en La Romareda.
En la temporada 2005/06, Cani es consagrà com un dels millots jugadors del Saragossa i del seu lloc en el futbol nacional. Es desenvia amb soltura en les dues bandes i fou un dels màxims assistents de la Lliga.
Al finalitzar aquesta mateixa temporada, i degut a malentenguts amb Alfonso Soláns Soláns, ex-president del Saragossa, a la seva mala relació amb el públic de La Romareda i als seus desitjos de cambiar de club de la seva terra i fitxà per el Vila-real CF, en un traspàs valorat en 8'4 milions d'euros. Cani sigué un dels homes fixos en el conjunt de la Plana. Però començà sent irregular fent que finalment començara els partits a la banqueta, encara que la seva recuparació en el joc va fer que recobrara la titularitat en la recta final de temporada, marcant així 4 gols i disputant 35 partits, alguns incomplets. Amb el Vila-real ha jugat la majoria de partits per la banda dreta però amb llibertat de moviments i amb tendència a desplaçar-se al centre del camp.
La següent temporada fou la pitjor del futbolista aragonès. Juga 32 partits i pràcticament tots incomplets començant a la banqueta i no marcà ningun gol amb la samarreta grogueta. L'arribada de Santi Cazorla eclipsà al jugador que no tingué a penes oportunitats.
[edita] Trajectòria
| Club | Categoria | Any | Partits | Gols |
|---|---|---|---|---|
| Utebo CF | Tercera Divisió | 2000/2001 | SD | SD |
| Reial Saragossa B | Segona Divisió B | 2001/2002 | 31 | 6 |
| Reial Saragossa | Primera Divisió | 2001/2002 | 1 | 0 |
| Reial Saragossa | Segona Divisió | 2002/2003 | 24 | 5 |
| Reial Saragossa | Primera Divisió | 2003/2004 | 32 | 4 |
| Reial Saragossa | Primera Divisió | 2004/2005 | 35 | 2 |
| Reial Saragossa | Primera Divisió | 2005/2006 | 30 | 2 |
| Vila-real CF | Primera Divisió | 2006/2007 | 35 | 4 |
| Vila-real CF | Primera Divisió | 2007/2008 | 32 | 0 |
[edita] Palmarès
[edita] Campionats nacionals
| Títol | Club | País | Any |
|---|---|---|---|
| Copa del Rei | Reial Saragossa | Espanya | 2004 |
| Supercopa | Reial Saragossa | Espanya | 2004 |
[edita] Distincions individuals
| Distinció | Any |
|---|---|
| Millor esportista aragonès | 2005 |
[edita] Enllaços externs
|
|
|---|
|
1 Sebastián Viera • 2 Gonzalo Rodríguez • 3 Josemi • 4 Diego Godín • 5 Joan Capdevila • 6 Josico • 7 Robert Pirès • 8 Cazorla • 9 Guille Franco • 10 Cani • 11 Jon Dahl Tomasson • 12 Pascal Cygan • 13 Diego López • 14 Matías Fernández • 15 Nihat Kahveci • 17 Javi Venta • 18 Ángel • 19 Marcos Senna • 20 Fabricio Fuentes • 21 Bruno • 22 Giuseppe Rossi • 23 Eguren • 24 Rio Mavuba • Edmílson • Joseba Llorente • Jozy Altidore • Robert Flores • Entrenador: Manuel Pellegrini |
