Romaji

De Viquip??dia

El r??maji (????????????, literalment car??cters romans) en japon??s es refereix a grans trets a l'alfabet rom??. A Occident, se sol emprar aquest terme per referir-se a l'escriptura de la llengua japonesa en lletres romanes en contrast amb la barreja habitual de kanji i kana.

El japon??s pot escriure's en romaji per diverses raons:

• Senyals i r??tols per a estrangers que visiten el Jap??.
• Transcripci?? de noms de persones, empreses o llocs per a ser emprats en un altre idioma o pa??s.
• Diccionaris i llibres de text per a estudiants de japon??s.
• ??mfasi tipogr??fic (similar al katakana en aquest sentit).

Hi ha diversos sistemes diferents de romanitzaci??, incloent-hi els m??s comuns Hepburn i Monbush??.

El kunrei-shiki (?????????), tamb?? conegut com a Monbush?? (?????????), ??s un sistema de romanitzaci?? per transcriure l'idioma japon??s a l'alfabet rom??. ??s el sistema preferit pel Monbush?? (Ministeri d'Educaci?? japon??s), encara que s'utilitza sobre tot al Jap??, essent molt m??s estesa la romanitzaci?? Hepburn.

Taula de continguts 1 Difer??ncies entre els sistemes de transcripci?? 2 Vocals llargues 3 La 'n' final (???) 4 Consonants dobles

[edita] Difer??ncies entre els sistemes de transcripci??

Les difer??ncies entre els sistemes Hepburn, kunrei-shiki i nippon-shiki es poden apreciar en la seg??ent taula:

Hiragana	Katakana	Romaji
		Hepburn	Kunrei-shiki	Nippon-shiki
???	???	shi	si	si
????????????????????????	????????????????????????	sha, shu, sho	sya, syu, syo	sya, syu, syo
???	???	chi	ti	ti
???	???	tsu	tu	tu
????????????????????????	????????????????????????	cha, chu, cho	tya, tyu, tyo	tya, tyu, tyo
???	???	fu	hu	hu
???	???	ji	zi	zi
???	???	ji	zi	di
???	???	zu	zu	du
????????????????????????	????????????????????????	ja, ju, jo	zya, zyu, zyo	zya, zyu, zyo

El sistema Hepburn s'aproxima a la pronunciaci?? dels diferents kana, per?? perd en regularitat, ja que l'analogia dels kana en k- (ca, ki, ku, ke, ko) es perd, per exemple, en els kana en t- (ta, chi, tsu, et, to).

Mentrestant, ocorre el contrari en els sistemes kunrei-shiki i nippon-shiki: s??n m??s regulars en l'escriptura, per?? no ho s??n tant en la pronunciaci??.

[edita] Vocals llargues

Existeixen diverses formes de transcriure les vocals llargues, el que pot confondre en un principi al lector occidental. B??sicament s'empra la transcripci?? directa, accents diacr??tics o la 'h' per a allargar el so, o b?? una barreja entre dos d'aquests m??todes.

	??????	??????	??????	??????	??????	??????	??????
(1)	?? / ??	?? / ??	?? / ??	ii	?? / ??	?? / ??	?? / ??
(2)	?? / ?? / aa	ee	ei	ii	oo	?? / ??	?? / ??
(3)	aa	ee	ei	ii	oo	ou	uu
(4)	aa	ee	ee	ii	oo	oo	uu
(5)	ah	eh	eh	ih	oh	oh	uh
(6)	aa	ee	ei	ii	oh	oh	uh

(1) Les vocals llargues es poden representar mitjan??ant un diacr??tic anomenat macron, que t?? forma d'un gui?? sobre la vocal. No obstant aix??, com ??s dif??cil escriure aquests car??cters en la majoria es processadors de text, en moltes ocasions se substitueix el macron per un circumflex. Com aquest accent es troba en teclats espanyols i francesos, per anomenar dos exemples, la tasca de romanitzar el japon??s se simplifica en gran mesura. La i llarga s'escriu "ii".

(2) Nom??s es col??loca el macron o el circumflex sobre la o o la u, exceptuant normalment la o llarga que provingui de "??????". Les altres vocals llargues es transcriuen directament.

(3) De totes maneres, no tots els teclats permeten escriure accents de forma c??moda, pel que molts opten per transcriure els car??cters japonesos de forma escrupolosa, de forma que '??????' es transcriu 'ou' a pesar de pronunciar-se com una 'o' llarga. Igualment, '??????' es transcriu com 'ei' encara que el seu so sigui el d'una 'e' llarga.

Als Estats Units i al Jap?? se sol emprar aquest sistema, davant la falta d'accents en els teclats per escriure el macron o el circumflex. Per altra banda, a Fran??a la 'ou' ??s un diftong que es pronuncia com l'u catalana, pel que se sol rec??rrer al circumflex.

(4) Alguns transcriuen '??????' com 'oo' i '??????' com 'ee'. Pot provocar alguna confusi??.

(5) Tamb?? ??s corrent escriure "[vocal]+h" per a les vocals llargues, com per exemple "Ohtani". Existeixen alguns problemes, com per exemple si despr??s de la vocal llarga hi ha altra vocal o una s??l??laba que comen??a per i, ja que podria donar lloc a confusi??.

(6) Nom??s s'aplica (5) a "o" i "u". Les altres vocals dobles es transcriuen directament. Aquesta romanitzaci?? ??s bastant comuna als Estats Units.

Existeixen algunes excepcions a aquestes regles de romanitzaci??. Els noms de persones, empreses i llocs, aix?? com altres paraules que s??n conegudes de forma internacional no solen requerir distinci?? entre vocals llargues i curtes. Per exemple, T??quio, Ichiro, S??n Goku, judo.

Amb tot, no existeix una transcripci?? est??ndard per a les vocals llargues, el que pot resultar conf??s si un no est?? molt familiaritzat. No obstant, se solen emprar els m??todes (2) i (3) (en negreta).

[edita] La 'n' final (???)

En el sistema Hepburn es romanitza '???' sempre com n, fins i tot davant de 'm', 'p' i 'b' (altres sistemes de romanitzaci?? transcriurien '???' com m en aquests casos).

Aix??, s'ha de escriure shinbun en lloc de 'shimbun' en el sistema Hepburn.

Per altra banda, si una vocal o b?? qualsevol dels kana ??? (ja), ??? (yu), ??? (yo) segueix a '???' en una mateixa paraula, deuria emprar-se un ap??strof (') per a separar la 'n' de la seg??ent lletra per a evitar confusions. Per exemple, ????????????(????????????, kin'en, prohibit fumar) i ?????? (?????????, kinen, commemoraci??).

[edita] Consonants dobles

L'assimilaci?? de sons es representen en japon??s mitjan??ant el car??cter ??? en hiragana, ??? en katakana ('tsu' de mida menor a l'habitual). En el proc??s de romanitzaci?? es dobla la consonant que el segueix, com passa a ????????? (yokka, dia quart de mes), ????????? (zasshi, revista) i ????????? (macchi o matchi, llum??).