Robatori de Norrmalmstorg
De Viquip??dia
El robatori de Norrmalmstorg, ocorregut a Su??cia l'agost de 1973, va ser un atracament a un banc, avortat en primera inst??ncia per la policia, que va derivar en un segrest amb ostatges que es perllong?? durant cinc dies. ??s conegut, principalment, pel fet que arran d'aquest segrest es va encunyar el terme conegut com la S??ndrome d'Estocolm.
[edita] Cronologia dels fets
El 23 d'agost de 1973, el presidiari Jan Erik ???Janne??? Olsson, aprofitant un perm??s penitenciari, va entrar al Kreditbanken, una oficina banc??ria situada al c??ntric barri de Norrmalmstorg (Estocolm) amb la intenci?? de cometre-hi un atracament. La policia va ser r??pidament alertada i, en arribar, dos oficials van ser rebuts a trets per Olsson. Va ferir-ne un i orden?? al segon d'asseure's en una cadira. Olsson va prendre quatre ostatges i va exigir que li portessin el seu amic Clark Olofsson, juntament amb 3 milions de corones sueques, dos rev??lvers, armilles antibales, cascos i un vehicle.
Olofsson va ser portat amb perm??s del govern i va establir un enlla?? de comunicaci?? amb els negociadors de la policia. Una de les ostatges, Kristin Ehnemark (que no apareix a la fotografia), va manifestar que se sentia segura amb els atracadors i que, per contra, temia que una hipot??tica intervenci?? de la policia utilitzant m??todes violents pogu??s causar-los greus problemes. Aquesta consideraci?? va ser l'inici del que, a posteriori, es va con??ixer com a S??ndrome d'Estocolm. El terme va ser encunyat pel crimin??leg i psic??leg Nils Bejerot, col??laborador de la policia durant el segrest.
Els atracadors van bloquejar el pas a la cambra cuirassada principal juntament amb els ostatges, per?? les portes de la cambra estaven tancades. Llavors els van oferir un vehicle per poder escapar, per?? amb la condici?? que s'enduguessin cap ostatge. Aquesta circumst??ncia va irritar els segrestadors. Olofsson va parlar per tel??fon amb el primer ministre suec Olof Palme a qui va advertir que estaven disposats a matar els ostatges. Per fer m??s cre??ble l'amena??a va prendre una ostatge, Elisabeth, i va penjar el tel??fon mentre aquesta cridava.
Al dia seg??ent, Olof Palme va rebre una altra trucada. En aquesta ocasi?? era de l'ostatge Kristin Ehnmark, qui va comunicar-li que se sentia molt disgustada amb la seva actitud i li va demanar que deix??s anar els atracadors amb els ostatges.
El 26 d'agost, la policia va aconseguir trepar un forat fins a la cambra cuirassada des de l'habitaci?? superior, des d'on es va prendre la foto d'Olofsson amb les dues ostatges. Olsson va obrir foc i amena???? de matar els ostatges. Els va col??locar una mena de lla?? al coll de manera que s'escanyessin en cas que la policia intent??s un atac amb gas. Dos dies despr??s, el 28 d'agost, la policia va llan??ar un atac utilitzant gas i, despr??s de mitja hora, els atracadors es van rendir. Ning?? no va resultar ferit.
[edita] Desenlla??
Tant Olsson com Olofsson van ser condemnats pel segrest i se'ls va perllongar la condemna que complien abans del robatori. No obstant aix??, Olofsson va declarar que no havia ajudat Olsson i que nom??s havia intentat salvar els ostatges mantenint la situaci?? en calma. El tribunal superior va retirar aleshores els c??rrecs contra ell i m??s tard va fer amistat amb l'ostatge Kristin Ehnemark.
Per la seva banda, Olsson va ser sentenciat a deu anys de pres?? i no ha com??s cap acte criminal des de que va ser alliberat. Va rebre moltes cartes d'admiradores i m??s tard va comen??ar una relaci?? sentimental amb una d'elles. Contr??riament al que sovint s'ha dit, per??, cap dels dos segrestadors mant?? una relaci?? sentimental amb cap de les ostatges.
Clark Olofsson t?? un extens historial delictiu que inici?? amb nom??s 16 anys. Ha com??s repetidament robatoris a m?? armada i actes violents, tant abans com despr??s de 1973. Va ser finalment alliberat l'any 1991, per b?? que fou novament arrestat a Dinamarca el 1999 on compleix una condemna a 14 anys de pres??.
