Ricard Viñes i Roda
De Viquipèdia
Ricard Viñes i Roda (Lleida, 5 de febrer del 1875 - Barcelona, 29 d'abril del 1943) va ser pianista i compositor de fama mundial.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
A set anys va encetar els seus estudis musicals amb l'organista lleidatà Joaquim Terraza. Als deu anys, però, ja era a Barcelona, deixeble de Joan Baptista Pujol, pianista i formador de pianistes. També rebé classes d'harmonia de Felip Pedrell. Amb només dotze anys, guanyà el primer premi de piano de l'Escola municipal de Música de Barcelona, cosa que facilità que fos becat per anar a París a rebre lliçons de piano de Charles Wilfried de Bériot, i de composició i harmonia de Godard i Lavignac. Obtingué el Primer Premi del Conservatori de Paris. Debutà com a concertista el 1895, a la famosa Sala Pleyel; el 1906 fou elegit membre del Consell Superior del Conservatoire. Quan no era de gira (com en el període 1930-1935), vivia a Paris, si bé no perdé mai el contacte amb Lleida, on tornava per Festa Major. S'establí finalment a Catalunya l'any 1940, possiblement a causa de l'ocupació alemanya de Paris; morí a Barcelona tres anys més tard.
Tingué molt d'èxit com a intèrpret i divulgador de la música contemporània francesa i espanyola, i va fer centenars de concerts: molts a París, però també a força altres països europeus i sud-americans. Donà nombroses primeres audicions: a Maurice Ravel, que sembla que li era molt amic, li estrenà Menuet antique (1898), Jeux d'eau (1902), Pavane pour une infante défunte (1902), Miroirs (1906), i Gaspard de la nuit (1909). Ravel li dedicà dues de les seves obres . Altres autors de qui estrenà obres: Claude Debussy, Erik Satie, Enric Granados, Manuel de Falla, Joaquín Turina, Frederic Mompou i Déodat de Séverac. Contribuí a difondre la música russa i sudamericana per a piano de començament de segle; en els seus concerts programà obres de Sergei Liapunov, Alexander Borodin, Modest Mussorgski, Mily Balakirev, i Nikolai Rimski-Korsakov, i després de la seva segona gira americana dedicà el seu primer recital parisenc a nombrosos compositors sudamericans com Alberto Wiliams, Carles Pedrell, Juan José Castro, R.Rodríguez, Heitor Villa-Lobos o Pedro Humberto Allende Sarón.
A més de Ravel, altre compositors li dedicaren obres: Rafael de Aceves (Cordobesa), Albéniz (Vers le mas en fête, Coin de cimitiere au primtemps), Constantin Brăiloiu (5 rondes à danser au soleil: danse núm. 1, Ritournelle pour sa mie), Falla (Noche en los Jardines de España), Halffter (Llanto por Ricardo Viñes, 1943), Ana María Elena Idiartborde (Páginas argentinas), Mompou (Recordando a Ricardo Viñes), Montsalvatge (Quatre diàlegs amb el piano), Rodrigo (A l'ombre de Torre Bermeja), Déodat de Séverac (Suite pour piano).
Ultra la seva faceta com a intèrpret, compongué obres per a piano i per a cant. Exercí la docència, i alguns dels seus deixebles esdevingueren músics coneguts (Francis Poulenc, Marcelle Meyer). Es dedicà a la crítica musical, amb col·laboracions a les revistes "Música", "Revista Musical de Madrid" i "Revista Musical Catalana". I escrivia poesia en català, castellà i francès.
En morir, la seva família va heretar el seu arxiu personal. La part més important, 836 peces, va ser adquirida per la universitat de Colorado, a Boulder, i es conserva a la Ricardo Viñes Piano Music Collection.
En homenatge al músic, l'ajuntament de Lleida convoca anualment el Concurs Internacional de Piano Ricard Viñes. Diverses tesis doctorals han estudiat la seva obra (Esperanza Berrocal, Manon Bouchard, Nina Gubisch-Viñes).
[edita] Obra
- Cançó núm. 6
[edita] Per a piano
- Deux hommages, dedicats a Satie i Séverac
- Quatre hommages pour le piano (Comprèn En Verlaine mineur, dedicat a Gabriel Fauré, Menuet spectral, en memòria de Ravel, Thrénodie: hommage à la mémoire d'Eric Satie i Crinoline ou La Valse au temps de la Montijo, dedicat a Léon-Paul Fargue)
- Marche funèbre
[edita] Bibliografia
[edita] Obres de Ricard Viñes
- Ricard Viñes i Màrius Bernadó i Tarragona Escrits musicals de Ricard Viñes Lleida: Universitat de Lleida, 1999
- Ricardo Viñes, Suzy Levy Journal inédit de Ricardo Viñes : Odilon Redon et le milieu occultiste (1897-1915) Paris : Aux Amateurs de livres, 1987
- Ricard Viñes, Nina Gubisch, Lluís Virgili El Diari inèdit de Ricard Viñes: fragments relacionats amb Ravel, Debussy i Duparc Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1986
- Ricardo Viñes, Nina Gubisch Journal et correspondance 1971
- Ricardo Viñes Tres aristócratas del sonido: Semblanzas de Claude Debussy, Erik Satie y Maurice Ravel Buenos Aires: [Suplemento Literario del Diario "La Nación"], 1934 [Reeditat: Lérida: Ignacio M. Sanuy, 1949]
[edita] Obres sobre Ricard Viñes
- David Korevaar The Ricardo Vines Piano Music Collection at the University of Colorado at Boulder a Notes: Quarterly Journal of the Music Library Association Vol. 61, núm. 2, desembre 2004
- Montserrat Bergadà, Màrius Bernadó i Nina Gubisch-Viñes Ricard Viñes i Roda (1875 - 1943). Testimoni d'un temps Lleida: Ajuntament, 1994
- Pere Vallribera Séverac i Viñes: breus comentaris sobre aquestes personalitats Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1985
- Séverac i Viñes: la trobada de dos genis al servei de la música Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1985
- Maria Canals Una vida dins la música: històries en rosa i negre Barcelona: Selecta, 1970
- Juan Riera, Emilio Pujol Ricardo Viñes, evocación Lérida: Instituto de Estudios Ilerdenses, 1968
- Léon-Paul Fargue Portraits de famille; souvenirs Paris: J.B.Janin, 1947
- Federico Sopeña Ricardo Vives Lérida: Artes Gráficas Ilerda, 1945
- Federico Sopeña Ricardo Viñes (en el primer aniversario de su muerte) Madrid: Diario Arriba, 1944
