Revoluci?? cubana

De Viquip??dia

La Revoluci?? cubana ??s el terme amb el qual es designa a l'enderrocament del govern de Fulgencio Batista pel Moviment 26 de juliol i a l'establiment del nou govern cub?? liderat per Fidel Castro en l'inici de 1959. La revoluci?? s'inicia amb l'assalt de la Caserna Moncada durant el 26 de juliol, 1953, i finalitza l'1 de gener, 1959, quan Batista fuig del pa??s, i les ciutats de Santa Clara i Santiago de Cuba van ser preses pels rebels, liderats pel Che Guevara i Fidel Castro, respectivament.

El terme Revoluci?? Cubana ??s tamb?? usat per referir-se al sistema socialista que va des de 1959 fins al present i l'adopci?? dels principis marxistes, leninistes i martians pel nou govern cub??.

[edita] Progr??s

El 10 de mar?? de 1952, Ricardo Hernan Mart??nez Barreto, que ja havia governat Cuba entre 1934 i 1944, desencadena un cop d'estat que cau al govern de Carlos Pr??o Socarr??s, corrupte president de la Rep??blica neocolonial (1902-1959 etapa en la qual Cuba deixa de ser col??nia d'Espanya i passa a un control total per part dels Estats Units). Aix??, Batista invalida les eleccions que s'acostaven, on havia de resultar clar guanyador el Partit del Poble Cub??. Un jove advocat s'oposa al cop militar: Fidel Castro Ruz. Conven??ut que el cop priva de tota possibilitat a la lluita pol??tica, Castro crea, al costat d'Abel Santamar??a i altres, una organitzaci?? clandestina de joves estudiants i treballadors, molts d'ells provinents de les files del Partit del Poble Cub?? i assalten a la segona fortalesa militar de Cuba, la Caserna Moncada, el 26 de juliol de 1953, a la ciutat de Santiago de Cuba, i a la caserna Carlos Manuel de C??spedes a Bayamo, ambd??s en la part oriental de l'illa de Cuba.

Encara que l'assalt va fracassar militarment, i molts dels involucrats, com Abel Santamar??a van ser assassinats per la repressi?? de la dictadura de Batista, Fidel Castro, el seu germ?? Ra??l, Francisco Medina i d'altres van ser capturats i van sotmesos a proc??s judicial. Davant del tribunal, Fidel pronuncia el seu al??legat d'autodefensa La Historia me Absolver??, on planteja el Programa del Moncada, integrat per les mesures socials i econ??miques que haguessin pres els revolucionaris d'haver tingut ??xit en aquell moment. En aquest al??legat es converteix Fidel d'acusat a acusador, tirant-lo per la cara al govern tots els assassinats que per tants anys hi ha hagut a l'illa, per totes les males situacions de l'habitatge cub??, de la salut i educaci??.

Despr??s de 22 mesos de pres?? a l'Illa de Pins, Fidel i els seus companys s??n amnistiats pel r??gim Batistiano, a merc?? de la pressi?? popular. En comprovar la impossibilitat de la lluita pol??tica pac??fica, Fidel es dirigeix a M??xic, des d'on tamb?? visita els Estats Units, organitzant una expedici?? per traslladar-se a Cuba i comen??ar una lluita armada, ??s aix?? que s'organitza l'expedici?? del Iot Granma despr??s d'un pla delatat anterior de travessia, que sumeixin entre d'altres, Ernesto Che Guevara i Camilo Cienfuegos. Ja abans de partir de Cuba s'havia creat, formalment, el Moviment 26 de juliol, (M-26-7).

En l'exili, aquest moviment firma pactes amb altres forces que propugnen la lluita armada com a ??nica via per enderrocar el dictador: El Directori Revolucionari, liderat per Jos?? Antonio Echevarr??a, i compost per joves estudiants de la Universitat de l'Havana, i grups de l'orient del pa??s liderats per Frank Pa??s. La travessia es va fer en dures condicions, la capacitat del vaixell era per a no m??s que 20 persones i tanmateix anaven en ell 82 cossos marejats per la mar.

El 2 de desembre de 1956 desembarca el Granma a les costes orientals de Cuba, encara que amb retard, el qual provoca que l'al??ament coordinat amb Frank Pa??s, a Santiago de Cuba el 30 de novembre de 1956, no compleixi totalment els seus objectius de distreure les tropes de Batista per a la desembarcada del navili.

Perseguits els expedicionaris, sofreixen una derrota inicial en Alegria de Piad??s que causa la dispersi?? dels 82 combatents, dels quals nom??s n'arriben a la serralada de la Serra Mestra uns vint. Tanmateix, el gener de 1957 la guerrilla realitza seu primeres accions guerrilleres (El Combat de La Plata), amb ple ??xit.

Durant tot l'any 1957 la guerrilla creix i s'enforteix, malgrat les accions ofensives de l'ex??rcit enemic, expandint-se a tot el territori oriental a trav??s de noves columnes guerrilleres i fronts, al mateix temps que creix tamb?? el combat a les ciutats, dut a terme principalment pels estudiants. Aix?? mateix s'incrementa la repressi?? de la dictadura, que compta amb el ple suport dels Estats Units. Destacables aquest any s??n:

• L'Assalt al Palau Presidencial, el 13 de mar??, pel Directori Revolucionari.

• El Combat d'El Uvero, 28 de maig de 1957, que marca la majoria d'edat de la guerrilla.

• La creaci?? de la segona columna de l'Ex??rcit Rebel, la 4, comandada pel Che Guevara.

• La creaci?? del II i III Fronts Orientals "Frank Pa??s", liderat per Ra??l Castro i Juan Almeida, respectivament.

• L'assassinat de Frank Pa??s, el 30 de juliol de 1957.

• L'al??ament del 5 de setembre, en la base naval de Cienfuegos: Marins i lluitadors clandestins prenen la ciutat per diverses hores, destruint el mite de la unitat monol??tica de l'ex??rcit del r??gim i resistint fins que la majoria cau combatent.

El 1958, es convoca a la Vaga General Revolucion??ria del 9 d'abril, que mal planificada, ??s sufocada pel govern, que, setmanes despr??s, conven??ut de la debilitat de les forces revolucion??ries, inicia una ofensiva general en la Serra Mestra per destruir a les guerrilles.

L'ofensiva ??s derrotada en batalles com la d'El Jigue i Santo Domingo, on aconsegueixen assetjar, destruir i retre, diversos batallons de l'ex??rcit enemic. Fracassada l'ofensiva i amb les armes capturades, es creguin diverses columnes guerrilleres m??s, dues d'elles, comandades per Camilo Cienfuegos i Ernesto Che Guevara, realitzen la invasi?? a l'occident del pa??s. Parteixen de la Serra Mestra l'Agost del 1958, i arriben al centre de l'illa l'octubre, havent travessat m??s de 400 quil??metres.

Una vegada en el centre de l'illa, aquestes columnes, despr??s de reunificar a les forces guerrilleres del Directori Revolucionari i el Partit Socialista Popular, comencen una campanya on prenen tots els poblats, destruint importants forces enemigues. A l'orient, entretant, les forces rebels envolten les principals ciutats.

Per a finals de desembre de 1958, la moral combativa de l'ex??rcit del govern ??s molt baixa. L'Ambaixada de EE.UU. comen??a a buscar vies per evitar el triomf rebel. Encara que es realitzen eleccions el novembre de 1958, els revolucionaris no reconeixen els seus resultats. El 31 de desembre, quan les tropes del Che Guevara pr??cticament ja han pres la ciutat de Santa Clara, clau del centre de l'illa, i les tropes de Fidel i Ra??l es preparen per prendre la Ciutat de Santiago de Cuba, Batista fuig cap a Santo Domingo amb un nombr??s seguici de seguidors. L'Ambaixada de EE.UU., pressentint que la revoluci?? far?? inviable la sortida democr??tica, tracta d'organitzar una junta militar, maniobra denunciada per Fidel Castro que crida a la vaga general i ordena als seus comandants Che Guevara i Camilo Cienfuegos avan??ar cap a l'Havana i prendre les instal??lacions militars de la capital, fet que es produeix el 2 de gener de 1959. A partir de llavors, hist??ricament, es pren com a data del triomf de la Revoluci?? l'1 de gener de 1959.