Reverter I

De Viquipèdia

Reverter I fou vescomte nominal de Barcelona des de vers el 1126 fins el 1133, efectiu del 1133 al 1135, i absent del 1135 al 1142.

Es diu que, encara en vida del seu pare el vescomte Guislabert II de Barcelona (al que va succeir nominalment el 1126), fou fet presoner pel soldat morabit Alí, que va reconeixer les seves qualitats excepcionals i el va fer cap del seu exèrcit. No se sap si la història fou realment així però si que Reverter era cap de l'exèrcit cristià del soldà morabit en la seva lluita contra els almuhadís. Aquestos soldats tenien dret a posseir esglésies i el seu cap tenia fama d'invencible.

El 1133 va venir a Barcelona per reclamar el seu feu vescomtal, que li fou reconegut. Va tornar al Marroc el 1135 i va deixar la regència al seu nebot Guillem I de Saguàrdia, home de poc seny i juici (segons Reverter) que es va veure desbancat per Berenguer Ramon de Castellet (1137). Des de Marroc Reverter va tractar de conservar el vescomtat en mans del seu nebot.

Reverter va morir heroicament el 1142 en lluita contra els almuhadís que es van revenjar de les passades derrotes crucificant el seu cadàver. Va deixar dos fills:

• Berenguer, conegut per Berenguer Reverter, el seu successor.
• Alí ben Reverter, heroi català al servei dels musulmans.

Precedit per: Guislabert II de Barcelona

Vescomte de Barcelona 1126–1142

Succeït per: Guillem I de Saguàrdia