Radagais

De Viquipèdia

Radagais o Radagàs (Rhodogastus, Radagaisus, Ῥοδογάϊσος, segons Zòsim) va ser un notable líder bàrbar de discutit origen. Jordanes el considera escita però cal pensar que es refereix a una de les tribus germàniques que havien arribar al començament del segle V de les seves anteriors terres a Ucraïna (Escítia).

El 401 participà amb Alaric I el visigot a l'expedició a Itàlia, i el 406 va congregar nombrosos grups heterogenis sota el seu comandament (borgonyons o burgundis, sueus, vàndals, alans i hèruls), en total unes dues-centes mil persones (al doble segons algunes fonts), dirigint-se des de l'alt Danubi cap a Itàlia amb intenció d'atacar Roma. Va destruir diverses ciutats posant setge a Florència que era una ciutat jove i prospera.

Contra ell fou enviat el general Estilicó amb un exèrcit roma reduït. Estilicó va aconseguir atraure's a dos caps bàrbars que dirigien grups de gots i huns, Huldí (Huldinus o Huldin) i Sar (Sarus) i quan el general romà es va acostar els bàrbars van agafar posicions defensives a la rodalia de Faesulae, a les muntanyes Fescolani, però Estilicó els va poder rodejar, i Radagais, mancat de provisions va haver d'oferir batalla per obri-se pas; fou derrotat i finalment va haver de capitular a canvi de que les vides seva i de la seva gent fossin respectades. Estilicó va acceptar però va violar l'acord i va fer executar a Radagais, i la seva gent fou venuda com esclaus excepte una part que van ingresar a l'exèrcit romà.