R??jean Ducharme
De Viquip??dia
R??jean Ducharme (Saint Felix de Valois, Quebec, Canad??, 12 d'agost de 1941) ??s escriptor, dramaturg i escultor.
F??u estudis a la ciutat de Joliette i a Montr??al. M??s tard s'allist?? a la aviaci?? canadenca que l'envi?? de maniobres al Grand Nord el 1962. Els tres anys seg??ents els pass?? viatjant per Canad??, els Estats Units i M??xic. Ja al Canad?? treball?? com a corrector al diaris Matin i Quebec Presse, feina que altern?? amb la de taxista.
El 1966 public?? el seu primer treball, i potser el m??s reconegut de tota la seva obra, L'aval??e des aval??es. Els textos d'aquest llibre inspiraren la pel??l??cula L??olo, (1992), de Jean Claude Lauzon. La novel??la guanya el Premi del Governador General, (Prix Governeur G??n??rale). L'any seg??ent, (1967), publica la seva segona novel??la, Le nez qui voque, que aconsegueix guanyar el Premi de la Prov??ncia de Quebec, (Prix du Province du Quebec). El (1968) fa la seva primera incursi?? en el m??n de la dramat??rgia escrivint l'obra de teatre Le Cid Maghan??. Continua el seu treball literari publicant les novel??les L'Oceantume, (1968), La fille du Christophe Colomb, (1969), i una altra obra de teatre, Le marquis qui perdit (1969).
Despr??s d'un per??ode d'inactivitat liter??ria de 5 anys, torna a publicar el (1974). ??s la novel??la L'Hiver de force que el va fer mereixedor del premi Canad??-B??lgica, (Prix Canada-Belgique). El (1976) publica Les Enfant??mes, (1976) obra que va ser premiada amb el Premi Quebec-Paris, (Prix Qu??bec-Paris). En aquesta ??poca combina la seva tasca liter??ria amb escriure les lletres de les can??ons del cantant canadenc Robert Charlebois.
El (1978) escriu el gui?? de la pel??l??cula Les Bons de Barras de Francis Mankiewitz. Per a aquest director tornar?? a escriure un altra gui??, el de la pel??l??cula Les Beaux Souvenirs el (1981). El (1982) torn?? a escriure una altra obra de teatre, Ha, ha..., treball que el va fer guanyar per segon cop el Premi del Governador General i a l'any seg??ent un altra premi, el del diari Journal de Montr??al.
Es produ?? un altra per??ode de silenci literari que es trenc?? el 1990 quan li va ser concedit el premi Gilles Corbeil (Prix Gilles Corbeil) pel conjunt de la seva obra. El (1991) publica una altra novel??la, Devad?? que tamb?? guanya un premi, l'Alexandre-Vialatte (Prix Alexandre-Vialatte). De nou el conjunt dels seus treballs literaris tornen a ser guardonats el (1994) amb el premi Athanase-David, (Prix Athanase-David). El (1999) li va ser atorgat el Gran Premi Nacional de les Lletres del Ministeri franc??s de Cultura.
R??jean Ducharme ??s un home extremadament t??mid que sempre s'ha negat a concedir entrevistes i nom??s es tenen tres fotografies p??bliques d'ell. En tots els seus anys de carrera mai ha concedit una entrevista ni ha parlat en p??blic, fet que fa extremadament dif??cil saber quina es la seva forma de treballar o la seva inspiraci??.
Cap llibre de Ducharme ha estat tradu??t al catal??.
[edita] Obra
- L'Aval??e des aval??s (Gallimard, 1966)
- Le Nez qui voque (Gallimard, 1967)
- L'Oc??antume (Gallimard, 1968)
- La Fille de Christophe Colomb (Gallimard, 1969)
- L'Hiver de force (Gallimard, 1973)
- Les Enfant??mes (Lacombe, 1976)
- D??vad?? (Lacombe, 1991)
- Va savoir (Gallimard, 1994)
- Gros Mots (Gallimard, 1999)
