[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

QWERTY - Viquipèdia

QWERTY

De Viquipèdia

Teclat QWERTY de 104-tecles amb distribució nordamericana (també conegut com "teclat anglès")
Teclat QWERTY de 104-tecles amb distribució nordamericana (també conegut com "teclat anglès")

El teclat QWERTY és una distribució de teclat, la més comuna actualment. Va ser dissenyat i patentat per Christopher Sholes en 1868 i venut a Remington en 1873. Al mirar el teclat de l'ordinador es veu que la primera seqüència de lletres és QWERTY. Degut a aquesta seqüència, aquesta distribució de l'alfabet en el teclat, rep el mateix nom. L'explicació a aquest ordre aparentment caòtic la trobem en les primeres màquines d'escriure.

Les màquines d'escriure mecàniques accionaven un petit martell (que imprimia la lletra corresponent) al prémer cada tecla. Si es premien dues o més tecles alhora, o molt seguides, els martells xocaven els uns contra els altres, i la màquina s'encallava. Tan era així que Christopher Sholes va dissenyar el famós teclat; actualment, els tipus de tecles que fem servir no requeririen aquesta distribució, però tal com explica la teoria QWERTY degut al costum adquirit per l'ús d'aquesta distribució, va fer que no es fes la redistribució de les lletres en el teclat per ordre alfabètic, cosa que el faria més fàcil de recordar. Tot i així, cal remarcar, que al escriure en anglès la distribució QWERTY es fa molt més intuïtiva, ja que aquesta va ser dissenyada per a minimitzar les possibilitats de que tots aquells inconvenients es produïssin escrivint en anglès. A més, aquesta distribució facilita que una mà es prepari per a escriure la següent lletra mentre l'altra encara està escrivint l'anterior, permetent escriure una mica més ràpid.

En aquest teclat, segons la tècnica de mecanografia més difosa, en posició de repòs, quatre dits de cada mà es col·loquen sobre la fila central de tecles. Per a poder trobar aquesta posició sense haver de mirar el teclat, les tecles corresponents als dits índex de cada mà (F i J) solen tenir algun tret distintiu al tacte. Aquesta disposició de teclat es va dur als teclats d'ordinador per a facilitar l'entrada dels mateixos en les oficines, desplaçant a les màquines d'escriure. D'aquesta forma, les persones encarregades de 'mecanografiar' documents seguien sabent manejar els nous teclats.

Encara que aquesta distribució és molt usada en tot el món, hi ha països (com Alemanya) que intercanvien la tecla "Y" i la tecla "Z" per què aquesta s'utilitza més sovint. A França i Bèlgica hi ha més canvis i les primeres 6 tecles alfabètiques tenen la seqüència AZERTY. Existeixen altres disposicions de teclat, basades en diferents estudis científics, els defensors dels quals al·leguen que són molt més eficients, tot i que la seva efectivitat sigui discutible.

Possiblement la més coneguda d'aquestes distribucions de teclat alternatives sigui el Teclat Simplificat Dvorak, patentat per August Dvorak en 1936. Encara que existeixen distribucions alternatives possiblement més efectives, els defensors del teclat Dvorak esmenten com aspecte important la comoditat a l'escriure. Es diu que té aquesta disposició ja que es podia escriure la paraula typewriter (màquina d'escriure, en anglès) sense haver de saltar de línia. Independentment de l'efectivitat actual d'aquesta distribució de teclat comparada amb unes altres, la veritat és que la distribució QWERTY va anar curosament triada per a superar nombroses competicions de velocitat d'escriptura de l'època.