Quint Terenci Cul·leó (ambaixador)

De Viquipèdia

Quint Terenci Cul·leó (Quintus Terentius Culleo) fou un destacat romà de rang pretorià i senador. Fou fet presoner durant la segona Guerra Púnica però alliberat al final de la guerra (201 aC) i fou després molt addicte a Publi Corneli Escipió al que devia la llibertat, fins a la mort d'aquest (després probablement va considerar liquidada la deute i potser es va oposar secretament als Escipions).

El 195 aC fou un dels tres ambaixadors enviat a Cartago per advertir dels intents d'Anníbal per fer la guerra a Roma aliat a Antíoc III el gran.

El 187 aC fou pretor peregrí i va dirigir la investigació per determinar els destí dels diners entregats per Antíoc i dels que suposadament s'havia apropiat Luci Corneli Escipió Asiàtic junt amb els seus llegats; degut a la seva fidelitat als Escipió el seu nomenament fou ben vist per l'acusat però el cert es que Escipió Asiàtic fou condemnat be perquè era culpable o perquè Cul·leó ho va voler així.

Fou candidat al consolat el 184 aC però no fou elegit.

El 181 aC fou ambaixador davant Masinissa I i Cartago per demanar ajut en la guerra contra Perseu de Macedònia.