Quint Cecili Meteli Nepot (cònsol 57 aC)
De Viquipèdia
Quint Cecili Meteli Nepot (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos) fou un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 98 aC) (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Nepos) i germà de Quint Cecili Metel Celer (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Celer).
El 67 aC va servir com a llegat de Gneu Pompeu en la guerra contra els pirates, i després a Àsia fins el 64 aC. El 63 aC va tornar a Roma i fou candidat al tribunat (com a fidel de Pompeu) enfront de Marc Cató (candidat del senat) i els dos foren elegits entrant al càrrec el 10 de desembre del 63 aC, i des de el començament va atacar a Ciceró, cònsol. Quan va deixar aquest el càrrec el 1 de gener del 62 aC va atacar a Metel al senat i els dos homes es van enfrontar.
Metel va fer aprovar una llei que cridava a Pompeu a Roma per restablir l'ordre i protegir als ciutadans, i Cató no ho va poder impedir, sent expulsat del senat, però va tornar amb una força armada dels aristòcrates i llavors fou Metel el que va haver de fugir. El senat va privar a Pompeu dels seus poders.
El 61 aC Metel va tornar a Roma amb Pompeu i fou candidat a la pretoria el 60 aC, any en que va fer abolir la vectigàlia. El 59 aC va romandre a Roma sense anar a la seva província. El 58 aC va concórrer a les eleccions per cònsol càrrec pel que fou elegit pel 57 aC junt amb Publi Corneli Lèntul Espinter, i davant d'una nova situació política va anunciar el 1 de gener que no s'oposava a cridar de l'exili a Ciceró, amb el que els dos homes es van reconciliar. El setembre d'aquell any Ciceró tornava a ser a Roma.
El 56 aC Metel va anar com a procònsol a l'Hispània Citerior. Després d'un viatge a Luca als quarters de Juli Cèsar a l'abril va tornar a Hispània on va fer un injustificat atac als vacceus als que llògicament va derrotar. El 55 aC, encara a Hispània, els vacceus van ocupar la ciutat de Clúnia i Metel no els va poder fer front; una mica després va retornar a Roma on segurament va morir el 54 aC. Per testament va deixar hereu a Carrines (probablement el cònsol del 43 aC).
