Quint Cassi Longí (tribú 49 aC)
De Viquipèdia
Quint Cassi Longí (Quintus Cassius Longinus) parent de Gai Cassi Longí; Ciceró diu que era el seu "frater" però probablement això vol dir el seu cosí germà i no el seu germà.
El 54 aC era qüestor de Gneu Pompeu a Hispània i en absència del triumvir va acumular gran riqueses arreplegades a l'Hispània Ulterior; fou tant rapaç que es va formar una conjura contra la seva vida que no va reeixir.
El 49 aC fou tribú de la plebs i va tenir com a col·lega a Marc Antoni, amb el que es va oposar a les mesures dels optimats, vetant els decrets del senat i el 6 de gener foren expulsats pels cònsols i van fugir amb Juli Cèsar, fins que la victòria d'aquest els va restaurar; llavors va convidar al senat a rebre al dictador.
Quan Cèsar va sortir cap a Hispània aquell mateix any se'l va emportar i després de derrotar els pompeians Luci Afrani i Petreu el va deixar com a governador de l'Hispània Ulterior; com que els habitants el temien, va haver de governar amb el suport exclusiu de les tropes.
A finals d'any va rebre ordres de passar a l'Àfrica per fer la guerra a Juba I de Numídia que s'havia pronunciat per Pompeu; a Àfrica esperava trobar un nou camp per saquejar. El 48 aC va reunir l'exèrcit a Corduba (Còrdova) i llavors va esclatar una conspiració en la que van intervenir part de les seves tropes. Fou atacat a la mateixa plaça del mercat de la vila i va quedar ferit i els revoltats van proclamar governador Luci Juvenci Laterense, però Cassi es va poder escapar i no va tardar en dominar la revolta i executar Laterense i altres conspiradors. De resultes, declarà noves exaccions contra els provincials. Poc després, dues legions que havien servit abans amb Varró, llegat de Pompeu, i que marxaven cap a Calpe per embarcar cap a Àfrica, es van revoltar i van proclamar governador Tit Tori; també la ciutat de Corduba es va revoltar i el qüestor Marc Marcel Eserní (Marcus Marcellus Aesernius), enviat per Cassi a apaivagar la revolta, es va posar al front de la rebel·lió. Cassi va demanar ajut a Bogud II de Mauritània i a Marc Emili Lèpid, governador de la Gàl·lia Narbonense i, mentres, es va fer fort a una vila fortificada no gaire lluny de Corduba, de la que en quedava separada pel riu Betis. Forçat a retirar-se, es va refugiar a la ciutat d'Úlia, que Marcel va assetjar, però abans de poder ocupar-la va arribar Bogud II amb reforços i no gaire després Lèpid. Aquest va exigir la fi de les hostilitats i Marcel va obeir i es va unir a Lèpid. Cassi va demanar sortida lliure, que li fou concedida. Llavors va arribar a la província el nou governador Gai Treboni, i Cassi va aquarterar les seves forces (47 aC) i va fugir de la província amb els seus tresors.
Va embarcar a Màlaga però el seu vaixell es van enfonsar a la desembocadura de l'Ebre i se suposa que va morir. Sembla que tenia un fill de nom Quint Cassi Longí
