[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Què farem, què direm? - Viquipèdia

Què farem, què direm?

De Viquipèdia

Què farem, què direm? és un llibre de Pep Coll editat per Cruïlla, ISBN 8476296851. És una novel·la juvenil que tracta sobre els minairons del Pallars. El 1991 va rebre el Premi Angular.

Taula de continguts

[edita] Autor

Advertiment: A continuació, pot haver-hi informació detallada sobre l'argument. Més informació.


[edita] Argument

La Bet, una noia

de setze anys i mig d’Esterri d’Àneu, descobreix en el museu un canut de minairons. Fascinada per les històries que li explica l’àvia sobre els minairons decideix robar el canut. Posa a prova els minairons en moltes ocasions i parla amb ells sobre els seus orígens, noms, antics propietaris,... La seva vida quotidiana transcorre paral.lela a la dels minairons fins que un dia en Quim, el vigilant dels museu, descobreix que ha desaparegut el canut. La Bet en construeix un de fictici i el deixa al museu. Dies després va a Barcelona i li roben el canut originari. La història acaba quan li retornen el canut per correu i un funcionari de correus, molt tafaner, obre el canut que hi havia dins d’un paquet i en no manar cap feina als minairons mor. La Bet confessa per escrit a la policia tots els fets però aquests, lluny de creure’s la seva història, es pensen que es tracta d’una història de ficció. La Bet finalment decideix destruir la història.

[edita] Punt de vista narratiu

La història ens l’explica la Bet, per tant es tracta d’un narrador protagonista en primera persona. També hi ha, a vegades, fragments de diàleg en estil directe.

[edita] Personatges

Bet (Mas i Puig de cal Marsalenc): Una noia de tretze anys i mig, prima i escardalenca, amb cabell curt. Va sempre vestida amb texans i vambes. Viu a Esterri d’Àneu. Quim: Vigilant del museu. Porta dents postisses i li falta el braç dret. Iu: Amic de Barcelona de la Bet. Juga a bàsquet. Té setze anys i és molt alt. Boi: Germà de l’Iu. Sayk: Noi negre que fa de rei a la cavalcada. Mare de la Bet: Treballa a l’Ajuntament. Pare de la Bet: Treballa a la central hidroelèctrica. Àvia de la Bet: Li explica històries sobre els minairons al a Bet. Blai : Cosí de la Bet. Té setze anys, sembla un nen petit i és molt estudiós. Rut : Cosina de la Bet. Té vuit anys i és morena. Montse i Jordi: Tiests de la Bet. Són molt patidors. Professores de la Bet: Carme (socials), Mercè (tutora). Companys d’escola de la Bet: Hug, Neus, Pau, Roc,...

[edita] Els minairons

Els Minairons, anomenats també manairons, són uns personatges fantàstics que habiten la zona dels Pirineus. Viuen tancats dins d’un canut d’agulles. Quan s’obre el canut poden aparèixer uns tres mil minairons. Les persones que els han vist diuen que semblen un eixam d’abelles. Si el seu propietari obre el canut una munió de minairons pregunten: "Què farem?, Què direm?" si no se'ls mana una feina maten l'amo. Són capaços de realitzar qualsevol tipus de feina. Els minairons treballaven a les mines de ferro de la Vallferrera, d’aquí els ve el nom de minairons.

Decàleg dels minairons
U: no tinc altre Déu fora de tu.
Dos: t’obeiré com a l’amo el bon gos
Tres: faig la feina en un tres i no res.
Quatre: no surto del cau si hi ha algú altre.
Cinc: si em fas xerrar, m'entretinc.
Sis: passada a passada, teixeixo el tapís.
Set: no em veuràs mai perquè no paro quiet.
Vuit: adéu per sempre si tens un descuit.
Nou: després de tu em buscaré un amo nou.
Deu: si no em manes feina, ets peça de museu.

[edita] Espai

L’acció del llibre Què farem, què direm? transcorre al Pallars Sobirà, concretament a Esterri d'Àneu. Si bé el nucli de l’acció té lloc a Esterri d’Àneu, es fa sovint esment a diferents indrets del Pallars ubicats a la Vall d'Àneu, Vall d'Àreu, Vallferrera i Vall d'Aran.

[edita] Temps

La narració comença l’últim dia de classe abans de les vacances de Nadal i acaba dos mesos després de les vacances d’estiu. Dura, per tant, uns deu mesos. Les referències temporals que surten són: Cavalcada de Reis, primer dia de classe després de Nadal, carnestoltes, vacances de Setmana Santa, Dilluns de Pasqua, final de curs i estiu. Tenint en compte les referències que hi ha a la narració, el temps intern de la història estaria situat uns vint anys enrere, quan encara estaven vigents uns altres plans d’estudi: EGB i BUP.

[edita] Vocabulari, frases fetes

Té moltes frases fetes.

[edita] Comentari de l'obra