Prudenci Bertrana i Comte

De Viquip??dia

Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, 1867-Barcelona, 1941), escriptor modernista, conegut sobretot per la seva novel??la Josafat (1906).

Taula de continguts

1 Biografia
2 Vegeu tamb??
3 Enlla??os externs
- 3.1 Obra

[edita] Biografia

Prudenci Bertrana, fill de Josep Bertrana, un propietari rural d'ideologia carlina, va passar una infantesa itinerant seguint les aventures b??l??liques, durant la Tercera guerra carlina, del seu pare juntament amb la seva mare.

Va estudiar el batxillerat a Girona i, seguint la voluntat paterna, va comen??ar els estudis d'enginyeria industrial. Per?? el primer any fracass?? i el segon ja no va arribar ni a matricular-s'hi. En canvi, es va decantar per la pintura i es va matricular a la Llotja. Va ser en aquell per??ode que es va casar amb Neus Salazar, amb qui va tenir quatre fills (una de les seves filles Aurora Bertrana tamb?? esdevindr?? escriptora).

El 1899 Prudenci Bertrana va escriure la seva primera novel??la, Violeta, que s'ha conservat in??dita. Va abandonar la pintura i el 1902 va entrar a la redacci?? de la revista Vida. Bertrana hi va publicar comentaris sobre art, proses po??tiques i contes, com La guineu, un relat rural. Va participar en la renovaci?? de la vida cultural gironina, especialment en l'organitzaci?? dels Jocs Florals. El 1903 va publicar Tard. Una part de l'obra primerenca va ser recollida a Cris??lides (1907). El 1906 publica Josafat, la novel??la que el consagrar?? com a escriptor.

Amb N??ufrags (1907), Prudenci Bertrana va guanyar el primer premi del concurs de novel??la de la Biblioteca del Poble Catal??.

La publicaci?? de la novel??la Josafat i les seves activitats pol??tiques al costat del nacionalisme republic?? van ser motius d'esc??ndol.

El 1908 van demanar-lo a Barcelona per pronunciar una confer??ncia a l'Associaci?? Nacionalista Catalana: De les belleses de la Natura i el meu goig, amb la qual va proposar una actitud antiintel??lectual totalment enfrontada amb el Noucentisme. D'aquesta confer??ncia van sortit les Proses b??rbares (1911).

Va anar a viure a Barcelona on va dirigir, amb un sou miserable i en condicions de treball prec??ries, L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gr??cia i va col??laborar espor??dicament a El Poble Catal?? i a Iberia. Viu un per??ode de marginaci??, despla??at, com molts altres modernistes, per la intel??lectualitat noucentista. Malgrat tot, Bertrana va publicar en aquest per??ode for??a reculls de contes: La lloca v??dua i altres contes (1905), Els Herois (1920), El meu amic Pellini i altres contes (1923), La bassa roja (1923), El desig de pecar (1924) i L'??rgan del diputat (1924).

Va col??laborar ass??duament a La Veu de Catalunya. Va compaginar aquestes activitats amb la pla??a de professor de dibuix i pintura de l'Escola del Bosc, de l'Ajuntament de Barcelona. Quan, despr??s d'una llarga pol??mica entorn de la novel??la, va reprendre aquest g??nere ho va fer amb Jo! Mem??ries d'un metge fil??sof (1925). El 1929 va publicar Tieta Claudina.

La veritable revisi?? de la seva pr??pia traject??ria biogr??fica vindr?? amb la trilogia Entre la terra i els n??vols, integrada per L'hereu (1931), amb el qual va guanyar el premi Crexells, El vagabund (1933) i L'impenitent (1948).

Va morir el 1941 a Barcelona. A partir del 1968, per subscripci?? popular, es va organitzar a Girona el repartiment del premi de novel??la que porta el seu nom i que s'ha convertit en un dels m??s prestigiosos del g??nere.