Processador digital del senyal
De Viquipèdia
El processador digital del senyal (PDS) conegut en anglès DSP (digital signal processor) és un processador o microprocessador que incorpora el maquinari capaç de executar els algoritmes pel processament digital d'un senyal d'entrada en temps real, com pot ser l'entrada del senyal d'un fitxer d'àudio, per obtenir les operacions corresponents i extreure'n la sortida. Com que treballa amb senyals digitals necessita un convertidor de les senyals analògiques a digitals (ADC) a l'entrada, i un convertidor digital analògic (DAC) a la sortida, normalment.
La seva principal avantatge és la potencia que li proporciona la seva estructura, la qual li permet treballar en paral·lel, amb una memòria de dades d'accés ràpid i gran capacitat, gran poder d'execució gràcies a les unitats MAC i ALU, i tot en temps real.
[edita] Estructura
- ALU: La unitat lògica algorítmica (ALU), la qual s'encarrega de l'execució dels càlculs algorísmics.
- DMA: Memòria d'accés directe que treballa a freqüència tan ràpida com el processador
- MAC: Multiplicador Acumulador encarregat de realitzar el producte i acumular el resultat.
- Busos de dades: En paral·lel per donar més potència.
- Registres de desplaçament:
- Estructura Harvard: Basada en l'emmagatzemament per separat usant més de un bus.
- Pipeline: Execució en cadena.
- Coma fixa/Coma flotant:
El 1979, Bell va introduir el primer xip DSP, era el Mac 4 Microprocessor, capaç de processar senyals digitals.
Un altre avanç en PDSs va ser l'Altamira DX-1, el qual treballava utilitzant pipelines(cadenes d'execucions amb retard entre elles) i que permetia una gran potencia d'execució.
Però el primer PDS fabricat per Texas Instrument (TI),presentat el 1983, va ser un dels majors èxits. Actualment Texas Instrument, és un dels fabricants de PDSs més importants.
