Pre Rup
De Viquip??dia
Pre Rup ??s un temple hinduista situat dins els complex arqueol??gic d???Angkor, declarat Patrimoni de la Humanitat. Aquest conjunt de construccions del regne khmer est?? situat al nord de la ciutat de Siemp Reap. Dintre del complex, aquest temple es troba a llevant d???Angkor Tom i al sud el Baray Oriental.
[edita] Hist??ria
El temple fou constru??t per Rajendravarman II (944-968). Aquest monarca va retornar la capitalitat del regne a Angkor, que havia perdut en ??poca de Jayavarman IV (921-941) el qual l???havia traslladat a Koh Ker. Rajendravarman II era cos?? d???Harshavarman (941-944), i aquest darrer, fill de Jayavarman IV.
Poc abans, Rajendravarman II ja havia fet aixecar el temple de Mebon Oriental, al bell mig del gran dip??sit d???aigua, ara dessecat, conegut com Baray Oriental (amb una superf??cie de 7,5 x 1,83 km) que assegurava el prove??ment a la capital. Aquest segon temple es va aixecar al sud del Baray, possiblement sobre un temple anterior dedicat a Xiva, que hauria aixecat Yasovarman I (889-910), el primer en construir a Angkor.
Desconeixem l???arquitecte que es va encarregar de l???obra, per?? per analogia hom suposa que fou el mateix que havia projectat el Mebon Oriental poc abans: Kavindrarimathana, l?????nic arquitecte khmer documentat. Els materials utilitzats en la construcci??, pr??cticament es limiten a la laterita i el ma??. El temple es va consagrar el 961. El nom amb el que es coneix el lloc (Pre Rup) ??s modern, originalment era conegut amb el de Rajendrabhadresvara, segons una inscripci?? fundacional.
??s un dels darrers exemples d???edifici on trobem petites construccions allargassades envoltant-lo; m??s endavant aquestes evolucionaran en galeries cont??nues, tal com podem veure a Angkor Vat, per exemple.
Tractant-se d???un temple d???estat, ??s segur que tenia una muralla exterior que englobava aquest edifici, el palau i habitatges i que arribava fins el mateix Baray, a uns 500 m. Una veritable ciutat, que algunes fonts anomenen ???Ciutat de l???Est???. Per?? no s???ha trobat pr??cticament res d???aix??.
Fou excavat i estudiat per H. Marchal i G. Trouv?? entre el 1930 i 1935.
[edita] L???edifici
El que es conserva en m??s o menys bon estat ??s el recinte del temple, una muralla de laterita gaireb?? quadrada (120 x 130 m), travessada per quatre gopures (portals monumentals) iguals, en forma de creu i amb tres portes cada un.
Interiorment hi ha un segon recinte tancat. Entre la primera muralla i la segona es van aixecar diverses construccions en ??poca m??s tardana, potser pel successor del promotor, Jayavarman V. Les construccions m??s aparents s??n dos grups de torres de ma?? que s???aixequen a llevant: tres al sud i dues al nord. Tot fa pensar que la tercera no es va arribar a fer mai. Hi ha tamb?? una s??rie de construccions allargades que omplen els altres tres costats, possiblement utilitzades com a cambres pels sacerdots.
Una segona muralla de 87 x 77 m amb quatre gopures orientats als quatre punts cardinals tanquen el recinte interior, m??s elevat. Aqu?? s???aixeca la pir??mide central del temple, envoltada d???un bon nombre de construccions menors: un s??rie de construccions allargades, dues ???biblioteques??? de ma?? (construccions molt caracter??stiques de l???arquitectura khmer i que hom desconeix la seva utilitat, malgrat el nom) i una ???cisterna??? just al davant de l???entrada oriental i la pir??mide. Aquesta suposada cisterna ha donat peu a hist??ries fabuloses amb forns crematoris inclosos, per?? realment es tracta de la base d???una est??tua.
La pir??mide central, evocaci?? del Mont Meru, t?? 50 m de base i ??s accessible per quatre escalinates que s???enfilen. El conjunt est?? format per dos graons amb petits santuaris i una terrassa superior, a 12 m del s??l, on s???aixequen cinc torres: una a cada v??rtex i la central, m??s gran. Aquesta torre central, de ma??, s???aixeca sobre un podi, a un nivell superior que les altres quatre. Estan orientades a llevant, com de costum, amb falses portes a ponent. Segons una inscripci?? la torre central era ocupada per un linga. Les altres quatre eren dedicades a Xiva, Vixnu i les seves esposes respectives: Uma i Laksmi.
[edita] Bibliografia
- Claude Jacques, Michael Freeman. Angkor cit?? khm??re. Ed. Olizane. Ginebra, 2000. ISBN 2-88086-253-1
- Jean Laur. Angkor. Flammarion. 2002. ISBN 2-820-0897-5
- Maurice Glaize. Angkor. J. Maisonneuve. Paris, 2003. ISBN 2-7200-1091-X
