Poble de Sagrera
De Viquipèdia
Els pobles de sagrera són els que van néixer dins la sagrera que envoltava l'església parroquial. En trobem sobretot a l'anomenada Catalunya Vella. Al bisbat d'Elna foren molt abundosos i sovint reberen el nom de pobles de cellera. Als bisbats de Girona, d'Osona i de Barcelona, un percentatge molt important de les poblacions que han arribat fins a l'actualitat nasqueren dins la sagrera de 30 passes que envoltava l'església. Actualment encara, l'antiga sagrera creada al segle XI, com a indret protegit per l'Església, és el nucli de moltes poblacions. Al bisbat d'Urgell i a la Catalunya Nova, per contra, el nombre de pobles eclesials és molt més reduït; hi predomina el poble castral, la vilanova i, a les terres pirinenques, el poble obert. Podem esmentar nombrosos exemples de pobles de sagrera o de cellera: Costoja (Vallespir), Palau del Vidre (Rosselló), Darnius (Alt Empordà), Vilaür (Alt Empordà), Sant Fruitós de Bages (Bages), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Sant Joan de Mediona (Alt Penedès), Tolba (Baixa Ribagorça), etc.
[edita] Bibliografia
Jordi Bolòs, Els orígens medievals del paisatge català, Institut d'Estudis Catalans - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004. ISBN 84-7283-745-9.
Aymat Catafau, Les celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe-XVe siècles), Trabucaire - PUP, Perpinyà, 1998.
