Pierre Corneille

De Viquip??dia

Pierre Corneille

Pierre Corneille (Rouen, 6 de juny de 1606 - Par??s, 1 d'octubre de 1684), dramaturg franc??s. ??s considerat un dels majors dramaturgs francesos del segle XVII, junt amb Moli??re i Racine. La riquesa i diversitat de la seua obra reflecteixen els valors i els grans interrogants de la seua ??poca.

[edita] Biografia

Pierre Corneille era el major de sis germans (un d'ells Thomas, tamb?? va ser dramaturg). Pertanyia a una fam??lia de magistrats de Rouen, i ell tamb?? va iniciar estudis de dret. L'any 1629 un desengany amor??s el va portar a escriure els seus primers versos per a passar posteriorment a la seua primera com??dia, Melita, que va ser estrenada a Par??s el mateix any per la companyia de Mondory i Le Noir.

Amb aquesta i les seues seg??ents obres (Clitandre, La viuda, La galeria del Palau, La seg??ent, La pla??a Reial, Medea i La Il??lusi?? C??mica), Corneille va crear un nou estil teatral, en el que els sentiments tr??gics es manifesten a escena en el context d'un univers plausible, el de la societat contempor??nia.

Corneille, autor oficial per nomenament del Cardenal Richelieu, va trencar amb el seu 'estatus' de poeta de r??gim i amb la pol??tica controvertida del Cardenal, per a escriure obres que exalten els sentiments de noblesa (El Cid), que recorden que els pol??tics no estan per damunt de les lleis (Horaci), o que presenten un monarca que tracta de recuperar el poder sense exercir la repressi?? (Cinna).

L'any 1647 va ser elegit com a membre de l'Acad??mia Francesa, ocupant la butaca n??mero 14 fins a la seua mort, quan el va succeir el seu germ?? Thomas.

Despr??s de la mort de Richelieu, entre els anys 1643 i 1651, i durant el per??ode de La Fronda, la crisi d'identitat que pateix Fran??a es reflecteix en l'obra de Corneille: arranja comptes amb Richelieu en "La Mort de Pompeu", escriu "Rodugone", una trag??dia sobre la guerra civil, i desenvolupa el tema del rei ocult en "H??raclius", "El senyor San?? d'Arag??" i "Andr??meda", interrogant-se sobre la naturalesa mateixa del rei, subordinat a les vicissituds de la Hist??ria, fent aix?? que aquest guanye en humanitat. Va ser precisament la maquin??ria necess??ria per a la posada en escena de Andr??meda, presentada com la seua obra mestra, la que va justificar la construcci?? del Teatre de Petit-Bourbon l'any 1650.

A partir de 1650, les seues obres coneixen menors ??xits i despr??s del frac??s de "Pertharite", Corneille va deixar d'escriure durant diversos anys.

L'estel ascendent del teatre franc??s era ara Jean Racine, en les obres del qual les intrigues prevalen sobre els sentiments i els personatges apareixen menys heroics i m??s humans. Per?? el vell poeta no es va resignar i va renovar el teatre amb la trag??dia ??dip.

Corneille va continuar innovant el teatre franc??s fins a la seua mort. Va provar fortuna amb el teatre musical ("Ag??silas", "Psych??"). Tamb?? va abordar el tema de la ren??ncia, a trav??s de la incompatibilitat del c??rrec real amb el dret a la felicitat ("Sertorius", "Sur??na"). La comparaci?? amb Racine es va tornar en contra seua ja que ambd??s autors van crear quasi simult??niament sengles obres sobre el mateix tema, Corneille "Titus i Berenice" i Racine "Berenice".

Al final de la seua vida, la seua situaci?? econ??mica era tan dolenta que el mayeix Boileau va sol??licitar per a ell una pensi?? real, que Llu??s XIV li va concedir. Corneille va morir a Par??s el 1 d'octubre de 1684.

L'extensi?? i riquesa de la seua obra ha fet que a Fran??a es desenvolupe l'adjectiu 'corneli??, el significat del qual ??s avui dia ??s bastant ampli, ja que significa al mateix temps la voluntat i l'heroisme, la for??a i la densitat liter??ria, la grandesa d'??nima i la integritat i una oposici?? irreductible en els punts de vista.