Pere Grau i Andreu

De Viquipèdia

Pere Grau i Andreu (Pacs del Penedès, 14 d'abril de 1932) és un religiós català. Nasqué en el si d’una família pagesa-ramadera. Va fer tots els estudis sense deixar el treball familiar, fins i tot quan era al seminari. Un cop ordenat sacerdot, va ser destinat a un barri marginal de Castelldefels i després a altres parròquies d’àrees amb forta problemàtica social. Simultàniament, va estudiar per a tècnic sanitari en radiologia.

El 1967 va ser assignat a la parròquia de la Mare de Déu de la Salut de les Planes, un barri a cavall dels municipis de Barcelona i Sant Cugat del Vallès que aleshores estava mancat dels serveis més elementals, on va endegar diferents iniciatives socials i humanitàries. D’aquesta manera, va néixer una escola parroquial amb guarderia i aules d’EGB; l’esplai i centre d’acollida Ca l’Avi —el primer centre de la ciutat d’atenció a la gent gran, amb cinc habitacions per acollir persones necessitades en un ambient familiar—, i el centre juvenil Nostre Club.

Sempre al costat de la gent jove, va iniciar una tuna infantil i més tard, als soterranis de l’escola, va crear una sala de festes per als joves que no podien desplaçar-se a Barcelona o Sant Cugat. A principi de l’etapa democràtica, uns desconeguts van cremar Ca l’Avi, que va ser reconstruït amb l'ajuda dels veïns. No ha deixat d’exercir la seva professió sanitària, primer a l’Hospital de Sant Pau i després a l’Hospital General de Catalunya. La seva preparació li va servir per impulsar un lloc de socors de la Creu Roja amb ambulància al costat de l’actual centre cívic l’Elèctric, embrió de l’actual Assemblea Local de la Creu Roja. Dins d’aquesta institució, va arribar al grau d’oficial tercer (alferes) i va participar en nombrosos projectes sanitaris i socials; també va intervenir donant cobertura als companys en molts serveis conflictius, entre ells l’assalt al Banc Central de Barcelona, el maig de 1981. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.