Penal del Dueso
De Viquipèdia
El Penal del Dueso és una antiga i llegendària presó i colònia penitenciària espanyola, encara en funcionament, situada arran de mar, al barri homònim de la ciutat de Santoña, antigament a la provincia de Santander, i avui a la Comunitat de Cantàbria. Fou inaugurada el 1907, aprofitant els edificis de la caserna i de la Plaça d'armes del Dueso que ja existia, i davant de la oposició dels catalans a que es traslladessin els presoners d'Àfrica a la presó de Figueres.
Els primers anys foren conflictius, donada la gran quantitat de fugues i aldarulls que s'hi produiren, i les conseqüents protestes dels veïns que consideraven afectada la seva tranquilitat. Fins i tot un d'ells fou mort pel tret d'un guàrdia. Això obligà a nombroses reformes, a augmentar la vigilància i a transferir-la a l'exèrcit. En 1945 la custòdia passà a ser responsabilitat de la Guàrdia Civil, que des de 1973 hi manté un destacament permanent.
El Dueso era célebre per la duresa de les condicions carceràries; fou considerada una presó de càstic. Particularment crudel fou l'afusellament en els patis de la presó, de milers de republicans capturats amb la caiguda de Santander a finals d'agost de 1937.
Entre les personalitats, de signes diversos, que hi van ser empresonades, hi figuren el President de la Diputació Republicana de Madrid, Rafael Mende, el General Sanjurjo o l'escriptor Antonio Buero Vallejo. Nombrosos catalans ocuparen tambés les seves cel·les: els condemnats pel Complot de Garraf, com Jaume Compte, Marcel·lí Perelló i Miquel Badia, entre d'altres.
