Pedra filosofal
De Viquipèdia
La pedra filosofal, era una substància ansiosament buscada pels alquimistes i cobejada perquè se li suposaven virtuts meravelloses, no només la d'aconseguir l'or sinó la de guarir algunes malalties i atorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or es buscava un material que facilités la barreja de mercuri i sofre perquè se suposava que aquest era el camí encertat. A partir d'aquesta barreja trobarien el noble metall.
Els àrabs van anomenar aquesta substància imaginària al-iksir, el que es coneix avui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per aquest motiu ho anomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perquè fins al segle XVIII, als científics se'ls anomenava "filòsofs", per la qual cosa es podria haver dit pedra científica).
Els alquimistes, a més de buscar amb fruïció l'elixir de la vida, buscaven també un remei que es pogués preparar en el laboratori, capaç de guarir totes les malalties. A aquesta substància imaginària la anomenaven panacea universal
En el segle XVI, Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com Paracels va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida.
L'alquímia no era equivalent a la ciència química, però va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que Lavoisier en el segle XVIII posà les bases definitives de la química com a ciència moderna experimental i quantitativa.
