Paul Krugman
De Viquipèdia
Paul Robin Krugman ( Nova York 1953 ) és un economista, divulgador i periodista nord-americà, proper als plantejaments neokeynesians. Actualment és professor d'Economia i Assumptes Internacionals a la Universitat de Princeton.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nasqué el 28 de febrer de 1953 a l'illa de Long Island a la ciutat de Nova York. Es va llicenciar en Economia per la Universitat de Yale l'any 1974. Després va obtenir un màster en Economia el 1977 i posteriorment va esdevenir professor de Yale, MIT i Stanford abans de pertànyer al claustre de la Universitat de Princeton, on ha estat des del 2000.
De 1982 a 1983 va formar part del Consell d'Assessors Econòmics (Council of Economic Advisers) de l'administració de Ronald Reagan. Quan Bill Clinton arribà a la presidència l'any 1992 s'esperava que entrés a formar part del govern, però aquest lloc fou otorgat a Laura Tyson. Aquesta circumstància el va permetre dedicar-se al periodisme, primer a les revistes Fortune i Slate, més tard a The Harvard Business Review, Foreign Policy, The Economist, Harper's, i Washington Monthly.
Posteriorment va treballar en el panell d'assessors d'Enron l'any 1999 abans de renunciar per a treballar com a columnista per al New York Times, que exigiria certa exclusivitat. Després dels problemes econòmics i la fallida d'Enron, Krugman fou qüestionat pel seu treball desenvolupat a l'empresa nord-americana, així certs crítics alineats amb l'administració Bush van aprofitar el moment per intentar anul·lar la influència de Krugman en l'opinió pública.
[edita] Criticisme
Krugman és conegut al públic general com un crític obert de les polítiques econòmiques i generals de l'administració de George W. Bush. Ha escrit més 200 articles i 21 llibres - algun d'ells acadèmics, i altres de divulgació. La seva Economia Internacional: La teoria i política és un llibre de textos estàndard en l'economia internacional.
Ha sabut entendre l'estreta relació entre economia i política o, el que és el mateix, els interessos i les forces que es mouen en el rerefons de la disciplina; el mèrit de Krugman radica a desemmascarar les fal·làcies econòmiques que s'amaguen després de certs interessos. S'ha preocupat per replantejar models matemàtics que resolguin el problema d'on ocorre l'activitat econòmica i els motius de la seva aparició. La filosofia econòmica de Krugman es pot descriure tan bé com sigui possible com neokeynesiana.
L'any 1991 l'Associació Econòmica Americana li va concedir la prestigiosa medalla John Bats Clark Medal. El 2004 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.
[edita] Idees econòmiques influents
A principis dels anys 90 va popularitzar l'argument de Laurence Lau i Alwyn Young que les economies emergents del Sud-est Asiàtic no eren el resultat de polítiques econòmiques d'un nou tipus, com s'havia argumentat, sinó que les altes taxes de creixement es devien a elevades taxes d'inversió de capital i augments espectaculars en la mà d'obra (alguna cosa que, tal com explica el propi Krugman, recorda en part al "miracle soviètic" 1945-1965). De fet la Productivitat Total dels Factors d'aquests països no es va incrementar, la qual cosa revela que tecnològicament aquestes economies no han estat especialment eficients.
Sobre la base d'aquests fets, la seva predicció és que la taxa creixement del sud-est asiàtic descendirà a mesura que sigui més difícil generar creixement a força d'incrementar els inputs (en inversió i treball). Aquesta situació és similar l'aturada que va sofrir la URSS a la fi de la dècada dels anys 60, el seu estancament durant als 70, que eventualment va degenerar en decreixement en als 80.
També són molt interessants els seus treballs sobre economia geogràfica. Una disciplina relativament nova on s'examina l'efecte que l'activitat econòmica estigui concentrada en ciutats que s'expandeixen sobre un territori.
