Pau II de Constantinoble

De Viquipèdia

Pau II de Constantinoble (Paulus, Παυ̂λος) fou patriarca de Constantinoble.

Fou prevere i després ecònom de l'església de Constantinoble. Al quedar sol al tron Constant II, després del desterrament del seu col•lega Heracleones, el patriarca Pirros de Constantinoble fou deposat i nomenat al seu lloc Pau II que fou consagrat l'octubre del 642.

Fou acusat de ser un monoteleta i haver estat l'inductor de l'edicte imperial del 648 que prohibia tota discussió sobre si en Crist hi havia una o diverses voluntats. Un concili fet a Roma convocat pel papa Teodor I, al mateix any, el va declarar heretge, sentencia confirmat pel concili laterà del 649 dirigit pel papa Martí I, però sense medis de fer complir aquesta decisió, Pau va romandre al front de la seu fins a la seva mort el 652. Abans de morir encara va aconseguir que l'emperador deposés a Martí i l'enviés a l'exili al Quersonès on el papa va morir.

Va deixar escrits:

• 1.- {{polytonic|Επιστολὴ Θεοδὼρῳ, Epistola Theodoro
• 2. Επιστολὴ Θεοδώρῳ, Epistola ad Theodorum
• 3. Επιστολὴ πρὸς ̓Ιάκωβον, Epistola ad Jacobun