Pasqua jueva
De Viquipèdia
La pasqua jueva (en hebreu: פסח, Pessa'h “passar per sota”, en yiddish Peisah'ˈpɛi̯sɔχ) és una festa jueva de set dies que comença el dia 15 del mes de Nisan. La festa commemora l'èxode dels hebreus d'[[Antic Egipte |Egipte]], la seva fugida del captiveri va ocórrer aproximadament durant el 1250 aC.
La pasqua jueva s'origina a la història explicada en la Torà, en la que Yahvé matà a tots els primogènits dels egipcis. Aquesta era l'última de les plagues enviades per Déu en contra del Faraó d'Egipte i el seu poble per la seva negativa d'alliberar als fills d'Israel. Segons la Torà, Déu ordenà a Moisès, líder dels hebreus, menjar l'anyell junt a pa sense llevat i marcar amb la seva sang les portes per salvar-se de la plaga (Èxode 12:5-14).
Els sacerdots jueus segueixen fidelment a la Tora. El pa no fermentat recorda la fugida en que faltà temps per fer fermentar el pa (18 minuts). S'ha de complir durant els 7 dies anteriors a la Pasqua, 8 dies per als jueus que no són a Israel.
Desprès se celebra la festa dels primers fruits de la collita, en aquest cas de la civada i cinquanta dies mes tard (7 setmanes) la del blat, donant origen a la festa de Pentecosta o schavuot (‘setmanes’).
