Partit de la Revoluci?? Democr??tica
De Viquip??dia
El Partit de la Revoluci?? Democr??tica (en castell??, Partido de la Revoluci??n Democr??tica, PRD), ??s un dels tres partits pol??tics m??s importants de M??xic. ??s un partit d'esquerra.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
[edita] Antecedents
L'ambient pol??tic i democr??tic de M??xic va comen??ar a canviar el comen??ament de la d??cada dels vuitanta. El pa??s estava experimentant un descontentament amb els governs successius del Partit Revolucionari Institucional (PRI), i fins i tot, algunes figures prominents d'aquest partit se'n van separar, com ara Cuauht??moc C??rdenas. M??xic estava experimentat una grau crisi econ??mica, causada per errors administratius, i sobretot per la crisi petroliera mundial. El terratr??mol de 1985, un dels m??s forts de la hist??ria de M??xic, on van morir m??s de 10.000 persones, va sacsejar a la societat: el govern va donar una resposta massa tard i inadequada, ra?? per la qual la societat mateixa va organitzar reeixidament les taques de rescat, dirigides per intel??lectuals d'esquerra prominents del pa??s. Aquest esdeveniment va representar un desvetllament de la consci??ncia ciutadana i de la necessitat d'un canvi.
[edita] Les eleccions presidencials de 1988
Per a les eleccions presidencials de 1988, Cuauht??moc C??rdenas, fill del ex-president L??zaro C??rdenas, potser el m??s fam??s i estimat dels presidents mexicans del segle XX, es va postular com a candidat d'oposici??. Cuauht??moc es va convertir r??pidament en una figura molt popular, i va guanyar la simpatia de gran part del poble, sobretot d'aquells que volien un govern veritablement social-dem??crata. Per primera vegada en la hist??ria del segle XX de M??xic, Cuauht??moc va ser el primer candidat d'oposici?? en omplir el Z??calo, la pla??a principal del pa??s, amb simpatitzants.
El dia de les eleccions, el 6 de juliol, 1988, el sistema de c??mput, "va caure", i encara que certs sondejos i enquestes declaraven que C??rdenas era el guanyador, el candidat del PRI, Carlos Salinas de Gortari, va ser oficialment declarat guanyador per la Secretaria de Governaci??, l'institut que estava encarregat del proc??s electoral. Encara que aquestes eleccions s??n molt controvertibles, i alguns declaren que el candidat del PRI guanyaria legalment, l'expressi?? se cay?? el sistema, es va convertir en una frase col??loquial per a referir-se al frau electoral.
C??rdenas gaudia de un gran suport ciutad??. Es van organitzar marxes amb milers de persones encap??alades per C??rdenas mateix. Fins i tot, els candidats del Partit Acci?? Nacional (PAN), Manuel Clouthier, i Rosario Ibarra, del Partit Revolucionari dels Treballadors, es van unir a les marxes pro-democr??cia organitzades per C??rdenas i els seus seguidors.
[edita] Creaci?? del partit
Cercant una via pac??fica per a resoldre el descontentament de la ciutadania pel suposat frau electoral, C??rdenas va decidir formar un nou partit pol??tic, el Partit de la Revoluci?? Democr??tica el 5 de maig, 1989. Aquest partit va rebre el suport de dissidents del PRI i de l'extint Partit Mexic?? Socialista.
[edita] El partit com a for??a pol??tica
Amb el creixement econ??mic promogut pel nou president de la naci??, Carlos Salinas, el PRI es va fer d'un nou vigor. El PAN tamb?? es va fer de m??s suport dels ciutadans. Aix??, el Partit de la Revoluci?? Democr??tica es convertiria en la tercera for??a pol??tica del pa??s. Per a les eleccions del 1994 i 2000 C??rdenas va obtenir el tercer lloc, amb menys del 20% dels vots.
El Districte Federal Mexic??, com a capital federal, no pertany a un estat sin?? a tots els estats de la federaci??, ra?? per la qual, hist??ricament, els seus caps de govern eren designats directament pel president de la rep??blica. Les demandes per m??s autonomia es van consolidar el 1997, i per primera vegada, els ciutadans del Districte Federal van elegir al cap de govern i als membres d'una Assemblea Legislativa. En aquestes eleccions, i en les eleccions subseg??ents, el PRD va obtenir el suport quasi complet dels ciutadans: una enorme majoria dels diputats de l'Assemblea Legislativa s??n del PRD. El 1997, C??rdenas es convertiria en el primer cap de govern del Districte Federal electe per via electoral. El 2000, hi seria electe Andr??s Manuel L??pez Obrador, tamb?? del PRD. El 2005, L??pez Obrador va renunciar i es va presentar com a candidat per a les eleccions presidencials del 2006, que es van realitzar el 2 de juliol. El resultat d'aquestes eleccions va afavorir al candidat del PAN per nom??s el 0,57% i L??pez Obrador ha decidit impuganar el resultat i va acusar al Institut Federal Electoral de frau. En no presentar prou evid??ncia, el Tribunal Federal Electoral va rebujtar les impugnacions i va declarar Felipe Calder??n com a guanyador de les eleccions i presidente electe. Curiosament, el PRD, que era la tercera for??a pol??tica en nombre de seients al Congr??s de la Uni??, en les eleccions parlament??ries que es van realitzar simult??niament, es va consolidar com la segona for??a pol??tica del pa??s, duplicant el nombre de seients a amdues cambres del Congr??s.
Despr??s de la decisi?? del Tribuanl, L??pez Obrador va "enviar al diable" les institucions i va declarar la intenci?? de formar un govern paral??lel "leg??tim". Els seus simpatitzants van tancar les principals avingudes de la ciutat de M??xic i les autopistes d'entrada, i van acampar a la pla??a central per 5 setmanes. Tamb?? va convocar els seus simpatitzants el 16 de setembre, diada nacional de M??xic, a la pla??a central de la capital, per celebrar una "Convenci?? Nacional Democr??tica". Per mitj?? d'una votaci?? a m?? al??ada, aquesta convenci?? el va elegir "president leg??tim de M??xic", basant-se en la seva interpretaci?? de l'article 39 de la constituci?? mexicana que estalbeix que el poble t?? el dret de canviar la forma de govern de la naci??.
No obstant el suport del que gaudeix L??pez Obrador, no ha estat lliure de cr??tiques. Molts opositors consideren que la seva pol??tica ??s m??s populista que no pas socialista, i que ha incrementat indiscriminadament el deute del Districte Federal per a finan??ar els seus projectes, com ara la construcci?? d'una autopista elevada sobre l'Anell Perif??ric de la ciutat. Alguns membres del seu equip de treball, com ara el secretari de finances, van ser acusats de corrupci??. Tamb?? va ser criticat per utilitzar recursos del pressupost del Districte Federal per a crear c??mics pol??tics: historietes il??lustrades sobre els "complots" del president de la Rep??blica, aliat amb el ex-president Carlos Salinas, en contra seva.
