Otó Visconti
De Viquipèdia
Otó Visconti ( 1207 - San Donato Milanese, Comtat de Xampanya 1295 ) fou l'Arquebisbe de Milà i primer Senyor de Milà de la família Visconti.
[edita] Orígens familiars
Va néixer el 1207 sent fill d'Uberto Visconti, senyor de Massino, Albizzate i Besnate, i de Berta Pirovano.
[edita] Càrrecs eclesiàstics
Inicià la seva activitat com a legat pontifici del cardenal Ottaviano Ubaldini i el 1260 fou nomenat podestà (titular) de la cuitat de Novara.
El 22 de juliol de 1262 fou nomenat Arquebisbe de Milà pel papa Urbà IV en contra de Martí Torriani i Manfred de Sicília. Otó s'enfrentà contra el poder de la família Torriani, especialment contra el senyor de Milà Napoleó Torriani el qual va arribar a l'extrem de prohibir a l'arquebisbe l'entrada a la ciutat. Davant aquest greuge Otó va organitzar un exèrcit en el qual va posar al comandament al seu nebot Teobald Visconti. Aquest exèrcit va ser derrotat a Angera el 1276 i el propi Teobald va ser fet presoner i fou decapitat. No obstant això, al següent any Otó va aconseguir la victòria definitiva a la batalla de Desio.
[edita] Senyor de Milà
Aquesta victòria va convertir a l'arquebisbe en Senyor de Milà. Govern que va mantenir la seva família fins el 1447, data en la qual va ser proclamada la República Ambrosiana.
Com a Senyor de la ciutat la va embellir i fer repuntar la seva economia, i hagué de sofrí l'atac de Guillem VII de Montferrat que es feu amb el poder de la ciutat entre 1278 i 1282. Ja ancià, li va lliurar el govern al seu nebot-nét Mateu I Visconti i es va retirar al monestir de San Donato Milanese, on va morir l'agost de 1295. Les seves restes mortals foren enterrades posteriorment a la Catedral de Milà.
Precedit per: Leon da Perego |
Arquebisbe de Milà 1262–1295 |
Succeït per: Ruffino da Frisseto |
Precedit per: Napoleó Torriani |
Senyor de Milà 1277–1278 |
Succeït per: Guillem VII de Montferrat |
Precedit per: Guillem VII de Montferrat |
Senyor de Milà 1282–1294 |
Succeït per: Mateu I Visconti |