Orde de la Banda

De Viquipèdia

El rei D. Alfons XI rei de Castella i Lleó, estant a Burgos l'any de 1330 va instituir l'orde de la Banda, per a encoratjar-los a defensar la religió catòlica. Uns anys abans, en 1324, s'esmenta que un cavaller va ser premiat pel seu defensa de Baéza. Específicament, se li concedia el dret a dur adorns d'or i plata per ser cavaller de la banda d'or.

Solament eren admesos en ella els fills de les famílies mes il·lustres, però bastava que qualsevol usés la banda, que era de tafetà vermell, i sortís victoriós del duel o desafiament que dos cavallers de l'orde s'encarreguessin de sostenir, perquè se li admetés en la mateixa.

Abolida pels Reis Catòlics i restablia per Felip V, va quedar bé aviat sepultada en l'oblit.

L'orde era de tipus laic i cavalleresc. Els seus membres devien participar en justes i ser solidaris i lleials al rei. Els normes d'aquestes justes i les expressions de solidaritat es recollien en els estatuts de l'orde, igual que certes normes de comportament. La divisa dels cavallers d'aquesta orde era una cinta vermella de tres dits d'ample posada en situació de banda, que després que va caure en desús, molts fills dels quals havien pertangut a ella, la van traslladar als seus escuts d'armes, afegint els quals es van trobar en la batalla de el "Salado", que el rei D. Alfons va guanyar als musulmans en els camps de Tarifa el dia 30 d'octubre de 1340, dos caps de dracs en posat d'empassar-la; simbolitzant amb això la fortalesa i valor amb que aquesta batalla els va dur a la victòria contra els seus enemics.

Els colors de la banda van ser canviant, igual que la importància i el caràcter de l'orde. Va ser adoptada per successius reis que van arribar a veure a la Banda com part de la institució real. Va ser ampliant la seva base i en el segle XV la aanda va arribar a ser donada a dones com divisa. Durant el segle XV va entrar en decadència i la hi considera extinta cap a 1474.