Nicèfor I de Constantinoble
De Viquipèdia
Nicèfor I de Constantinoble (Nicephorus, Νικηφόρος) fou un eclesiàstic bizantí, fill de Teodor, notari i secretari en cap de l'emperador Constantí VI (780-797), que va arribar a patriarca de Constantinoble.
Fou present al segon concili de Nicea II el 787 on va defensar les imatges, cosa per la qual el seu pare ja havia estat enviat dues vegades a l'exili. Es va retirar a un convent fins el 806 quan fou cridat per ocupat el patriarcat a la mort del patriarca Tarasi de Constantinoble. El 814 es va oposar a l'emperador Lleó V de Bizanci que va emetre un edicte contra les imatges. Lleó el va deposar el 815 i Nicèfor es va retirar al convent de Sant Teodor a una de les illes de la Propòntida on va morir el 2 de juny del 828. Es conegut amb els qualificatius de Patriarca, Homologeta i Confessor.
Va deixar diverses e importants obres, destacant:
- 1. Κωνσταντινονπόλεως Ἱστορια σύντομος, Breviarium Historicum, conegut simplement com el Breviarium (història del 602 al 770)
- 2. Chronologia Compendiaria s. Tripartita
- 3. Ἀντιρρητικῶν Λόγοι III
- 4. Στιχομετρία, s. Indiculus Libr. Sacror.
- 5. Confessio Fidei ad Leonem III Papam
- 6. Canones Breviculi XVII
- 7. Canones (alii) XXXVII
- 8. Epistola continens XVII Interrogationes de Re Canonica cum Responsionibus
