Neferefre
De Viquipèdia
Neferefre fou un faraó de la Dinastia V de l' antic Egipte, que va governar segons la cronologia mínima vers el 2350 aC.
El seu nom d' horus fou Neferkhau (Nefer-khawand), el nebti Neferemnebti, el horus d’or, Neferbiknebu o Neternebunefer, el nesut-biti Khaneferra, o Neferefra; el nom de Sa Ra, Isi o Khaneferra o Neferefra (Neferefre). Manethó l’esmenta com a Keres.
Apareix a la llista d'Abidos i la llista de Saqqara, i a Manethó. Al Papir de Torí la part que li correspon està massa deteriorada per ser llegida
Va succeir a Shepsekare.
Era fill, però, del anterior faraó Nefererkare i de la reina Khentkaus II, probablement el fill gran. No se sap si va estar casat i si va tenir fills però es probable que moris jove. A un bloc trobat a Abusir el seu pare i mare in un fill jove apareixen gravats i el suposa que el fill fos Neferefre encara que el nom està gravat un xic diferent (Neferre i a un altra lloc Raneferef). A la piràmide es va trobar un cos d’un home jove d’uns 20 anys o poc mes que es suposa fou Neferefre. Durant la seva minoria la seva mare Khentkaus II actuaria com a regent i potser Shepsekare fou un príncep de la família que es va casar amb ella i va accedir al poder però que va morir un temps després qui sap si assassinat.
En el seu regnat les tombes dels nobles son cada vegada mes fastuoses i tenen mes habitacions interiors.
Va construir un temple solar anomenat Hetep-Re, que no s’ha trobat
El seu complex funerari es va fer a Abusir. Va construir una piràmide però no la va poder acabar (cosa menys probable si, com diu Manethó, hagués regnat 20 anys). La piràmide s’assembla a una mastaba i inicialment se la va batejar com "el monticle"; la base era quadrada (a les mastabes es rectangular) i l’orientació no era nord-sud com a les mastabes. Excavada a la dècada dels setanta, va quedar fixar que era la piràmide de Neferefre i que la seva mòmia i estava enterrada. Ja un gravat al temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per Niuserra, esmentava que la tomba de Neferefre era a Abusir. L’alineació de la cantonada del sud-est era perfecta amb les de Sahure i Neferirkare, i es suposa que aquesta alineació imitava les de Giza, que s’alineaven les tres amb Heliòpolis. El factor principal de la identificació fou el nom de la piràmide, que era "El poder diví de Neferefre" i també "La piràmide divina pels esperits de Ba". Per la construcció es va fer l’excavació i després la base i es va construir sobre ella. A no massa altura es va suspendre la construcció i va restar inacabada. Va servir com a cantera periòdicament fins al segle XIX aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L’entrada era pel costat nord, a ras de terra. Com era habitual un corredor amb granit rosa portava a la cambra funerària orientada est-oest, revestida de pedra calcaria blanca que fou espoliada. S’han trobat restes del sarcòfag (de granit rosa), alguns objectes d’alabastre i parts d’una mòmia que es suposa fou la del faraó que havia estat uns 300 anys dins al sarcòfag abans de quedar a fora. Al est tenia un petit temple funerari alineat nord-sud, fet amb pedra calcaria. Tenia una sala d’ofrenes que potser va tenir un altar; aquest temple fou ampliat per Niuserre. Als magatzems de la part nord del temple (paret est de la piràmide) es van trobar nombrosos papirs (uns 2000) que foren útils per conèixer el funcionament del temple i de la necròpolis d'Abusir i sobre la deïficació i culte a Neferefre fins el regnat de Djedkare i de Pepi II; a la part sud es va afegir una sala hipòstila amb 20 columnes en forma de lotus i si van trobar algunes estàtues de Neferefre i figures de fusta de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt era tancat per parets. A la part sud-est es va trobar l’anomena’t "Santuari del ganivet" destinat al sacrifici d’animals, que mes tard fou destinat a magatzem i finalment tancat. L’entrada monumental al costat Est i el pati de columnes amb les vivendes els sacerdots fou també obra de Niuserre. El culte del faraó va durar fins a la dinastia VI. No hi va haver temple del vall ni calçada.
Manethó li atribueix 20 anys de regnat però les probes arqueològiques sembla que mes aviat s’acostaria a uns tres anys.
El va succeir Niuserre.
