Neferefre

De Viquip??dia

Neferefre fou un fara?? de la Dinastia V de l' antic Egipte, que va governar segons la cronologia m??nima vers el 2350 aC.

El seu nom d' horus fou Neferkhau (Nefer-khawand), el nebti Neferemnebti, el horus d???or, Neferbiknebu o Neternebunefer, el nesut-biti Khaneferra, o Neferefra; el nom de Sa Ra, Isi o Khaneferra o Neferefra (Neferefre). Maneth?? l???esmenta com a Keres.

Apareix a la llista d'Abidos i la llista de Saqqara, i a Maneth??. Al Papir de Tor?? la part que li correspon est?? massa deteriorada per ser llegida

Va succeir a Shepsekare.

Era fill, per??, del anterior fara?? Nefererkare i de la reina Khentkaus II, probablement el fill gran. No se sap si va estar casat i si va tenir fills per?? es probable que moris jove. A un bloc trobat a Abusir el seu pare i mare in un fill jove apareixen gravats i el suposa que el fill fos Neferefre encara que el nom est?? gravat un xic diferent (Neferre i a un altra lloc Raneferef). A la pir??mide es va trobar un cos d???un home jove d???uns 20 anys o poc mes que es suposa fou Neferefre. Durant la seva minoria la seva mare Khentkaus II actuaria com a regent i potser Shepsekare fou un pr??ncep de la fam??lia que es va casar amb ella i va accedir al poder per?? que va morir un temps despr??s qui sap si assassinat.

En el seu regnat les tombes dels nobles son cada vegada mes fastuoses i tenen mes habitacions interiors.

Va construir un temple solar anomenat Hetep-Re, que no s???ha trobat

El seu complex funerari es va fer a Abusir. Va construir una pir??mide per?? no la va poder acabar (cosa menys probable si, com diu Maneth??, hagu??s regnat 20 anys). La pir??mide s???assembla a una mastaba i inicialment se la va batejar com "el monticle"; la base era quadrada (a les mastabes es rectangular) i l???orientaci?? no era nord-sud com a les mastabes. Excavada a la d??cada dels setanta, va quedar fixar que era la pir??mide de Neferefre i que la seva m??mia i estava enterrada. Ja un gravat al temple funerari de Neferirkare, acabat probablement per Niuserra, esmentava que la tomba de Neferefre era a Abusir. L???alineaci?? de la cantonada del sud-est era perfecta amb les de Sahure i Neferirkare, i es suposa que aquesta alineaci?? imitava les de Giza, que s???alineaven les tres amb Heli??polis. El factor principal de la identificaci?? fou el nom de la pir??mide, que era "El poder div?? de Neferefre" i tamb?? "La pir??mide divina pels esperits de Ba". Per la construcci?? es va fer l???excavaci?? i despr??s la base i es va construir sobre ella. A no massa altura es va suspendre la construcci?? i va restar inacabada. Va servir com a cantera peri??dicament fins al segle XIX aprofitant que no estava tancada per la part de dalt. L???entrada era pel costat nord, a ras de terra. Com era habitual un corredor amb granit rosa portava a la cambra funer??ria orientada est-oest, revestida de pedra calcaria blanca que fou espoliada. S???han trobat restes del sarc??fag (de granit rosa), alguns objectes d???alabastre i parts d???una m??mia que es suposa fou la del fara?? que havia estat uns 300 anys dins al sarc??fag abans de quedar a fora. Al est tenia un petit temple funerari alineat nord-sud, fet amb pedra calcaria. Tenia una sala d???ofrenes que potser va tenir un altar; aquest temple fou ampliat per Niuserre. Als magatzems de la part nord del temple (paret est de la pir??mide) es van trobar nombrosos papirs (uns 2000) que foren ??tils per con??ixer el funcionament del temple i de la necr??polis d'Abusir i sobre la de??ficaci?? i culte a Neferefre fins el regnat de Djedkare i de Pepi II; a la part sud es va afegir una sala hip??stila amb 20 columnes en forma de lotus i si van trobar algunes est??tues de Neferefre i figures de fusta de presoners de guerra i de vaixells, i algunes figures de diorita. Tot el conjunt era tancat per parets. A la part sud-est es va trobar l???anomena???t "Santuari del ganivet" destinat al sacrifici d???animals, que mes tard fou destinat a magatzem i finalment tancat. L???entrada monumental al costat Est i el pati de columnes amb les vivendes els sacerdots fou tamb?? obra de Niuserre. El culte del fara?? va durar fins a la dinastia VI. No hi va haver temple del vall ni cal??ada.

Maneth?? li atribueix 20 anys de regnat per?? les probes arqueol??giques sembla que mes aviat s???acostaria a uns tres anys.

El va succeir Niuserre.