Nícies (pintor)
De Viquipèdia
Nícies (Nicias, Nikías Νικίας) fou un famós pintor atenenc, fill de Nicomedes, deixeble d'Antídot i Eufranor d'Atenes. Va florir vers el 310 aC el que coincideix amb la noticia donada per Plutarc que diu que va refusar vendre una de les seves pintures al rei Ptolemeu (suposadament Ptolemeu I Sòter d'Egipte). Segons Plini el Vell, Nícies va pintar les estàtues de Praxíteles (que va florir vers 364 aC a 360 aC) el que sembla massa temps abans i dona a pensar que una de les dues noticies es errònia; en tot cas Nícies hauria pintat de molt jove les estàtues de Praxíteles fetes al final de la seva carrera després del 350 aC i hauria refusat vendre la seva pintura a Ptolemeu ja molt gran, quan ja era prou ric i famós.
Destacava per les pintures de figures femenines, per la seva habilitat amb la llum i les ombres i pel relleu de les figures. Plini esmenta algunes de les seves pintures:
- Nemea asseguda en un lleó, amb la inscripció (Νικίας ἐνἐκανδεν
- Jacint de jove suggerint l'amor d'Apol·lo per ell.
- Diana a Efes
- Regions infernals segons Homer (Νεκυία, Necromantia Homeri), obra que no va voler vendre a Ptolemeu tot i que se li van oferir 60 talents.
- Calipso
- Io
- Andròmeda
- Alexandre (Paris)
- Calipso asseguda al pati de Pompeu
- Alguns animals (era especialment elogiat pels seus gossos)
- Una tomba prop de Tritea a Acaia (descrita per Pausànies)
Demetri de Falèron diu que la seva especialitat era pintar batalles per terra i mar.
Fou el primer pintor que va usar l'ocre cremat, descobert per accident. Va tenir un esclau i favorit de nom Omfalió que fou el seu principal deixeble. Fou enterrat a Atenes a la via que portava a l'Acadèmia.
