Museu arqueològic d'Heràclion
De Viquipèdia
El Museu arqueològic de Creta a Càndia o Heràkleion es una institució que acull les troballes mes importants de la civilització minoica. Fou fundat per Joseph Chatzidakis i Stephanos Xanthoudides (1904-1912). Un nou edifici antisísmic fou construït el 1937, i encara que va partir alguns danys, va sobreviure a la II guerra mundial. Nikolaos Platon el va reobrir el 1952. Fou ampliat el 1964 i avui té 20 sales que van des el neolític al període clàssic romà. Algunes sales es dediquen a troballes importants o col·leccions: a la sala 13 els sarcòfags, a les 14 i 16 els frescs, a les 19 i 20 les escultures, a la 17 la col·lecció Giamalakis (comprada per l'estat el 1962), a un espai obert la col·lecció d'inscripcions, i a altres sales la col·lecció d'Archanes i la Glyptoteca de Gortyna. Les figures mes conegudes son les figurines religioses, conegudes con les Deesses-serp del Palau de Cnossos, datada al segle XVI o XVII aC.
Altres objectes destacats son el "rython" (gerra de libacions) de cristall de roca, datat entre el segle XVII i el XV aC i trobat al Palau de Zakron; el rython en forma de cap de brau, en pedra negra i cornamenta de fusta daurada (els corns foren restaurats), de la mateixa època i trobat al palau petit de Cnossos; els discs de Phaistos, trobats al Palau de Phaistos, i en els que 242 signes estan gravats entre els dos costats, probablement formant un tipus d'escriptura encara desconegut, i que es datat al segle XVII aC; el fresc del salt del brau trobat al Palau de Cnossos, amb una espècie de concurs de saltar a un brau, datat al segle XVI aC; l'anell daurat d'Isopata, trobat a la tomba d'Isopata prop de Cnossos, datat del segle XV aC; un fruiter trobat al Palau de Phaistos, simbòlic del estil anomenat Kamares amb decoració multicolor, espirals, i vores dentades, i esta datat vers el segle XVIII aC; urna de la col·lecció Giamalakis, de terracota, trobada a Archanes, que té una porta i dins una figura probablement una deessa i damunt dos figures que representen els seus adoradors, i està datada al segle X o IX aC; les estàtues de bronze (Sphryrelata) del temple d'Apol·lo Delphinios a Dreros, que probablement representen Apol·lo, la seva germana Artemisa i la mare Leto, datades al segle VIII aC; i la estàtua d'Afrodita de Gortyna, copia romana d'un original grec fet per l'escultor Didalses, datada al segle I aC.
[edita] Galeria d'imatges
 els delfins de Cnosos, original |
 miniatures |
 brau de fang |
 gerres i altres objectes |
 joies |
 destrals |
 elm |
 armes |
