Motor d'explosió

De Viquipèdia

Podeu col·laborar amb la Viquipèdia fusionant aquest article amb Motor de combustió.

Motor Rolls Royce d'aviació

El motor d’explosió es un tipus de motor de combustió interna que utilitza la explosió d’un combustible, provocada mitjançant una espurna, per expandir un gas i empènyer així un pistó . Hi ha de dos i de quatre temps. El cicle termodinàmic utilitzat es conegut com Cicle Otto.

Aquest motor, també anomenat motor de gasolina o motor Otto, és junt amb el motor dièsel, el més utilitzat avui dia en automobilisme.

[edita] Tipus de motors d’explosió

Motor Otto de cicle convencion
Motor de cicle Miller
Motor de mescla pobre

[edita] Funcionament convencional (4 temps)

El combustible s’injecta polvoritzat y mesclat amb gas (habitualment aire o oxigen) dins d’un cilindre. La combustió total de 1 gram de gasolina es realitzaria teòricament amb 14,8 grams d’aire però com que és impossible realitzar una mescla perfectament homogènia d’ambdós elements es sol introduir un 10% més d’aire del necessari (relació en pes 1/16). Una vegada dins del cilindre la mescla és comprimida. Al arribar al punt de màxima compressió (punt mort superior o P.M.S.) es fa saltar una espurna, produïda per una bugia, que genera l’explosió del combustible.Els gasos tancats en el cilindre s’expandeixen empenyent un pistó que rellisca dins el cilindre (expansió teòricament adiabàtica dels gasos). L’energia alliberada en aquesta explosió és doncs transformada en moviment lineal del pistó, el qual, a través d’una biela i el cigonyal, és convertit en moviment giratori. La inèrcia d’aquest moviment giratori fa que el motor no es pari y que el pistó torni a empènyer el gas, expulsant-lo per la vàlvula corresponent, ara oberta. Per últim el pistó retrocedeix de nou permetent l’entrada d’una nova mescla de combustible.

[edita] Historia

La benzina, la qual s’obtè mitjançant la destilació fraccionada del petroli, va ser descoberta el 1857. Més endavant, el 1860, Jean Joseph Etienne Lenoir va crear el primer de combustió interna cremant gas dins del cilindre. Però s’hauria d’esperar fins 1876 per que Nikolaus August Otto costruís el pimer motor de benzina de la història, de quatre temps, que va ser la base per a tots el motors posteriors de combustió interna.En 1885 Karl Benz començi a utilitzar motors de benzina en els seus primers prototips d’automòvils. Actualment, alguns motors d’explosió poden funcionar també amb etanol, gas natural comprimit, gas licuat de petroli i/o hidrògen, a més de benzina.