Moror

De Viquipèdia

Moror és un nucli integrat en el municipi de Sant Esteve de la Sarga, comarca del Pallars Jussà, que agrupa un conjunt de pobles també coneguts com “pobles de la Feixa”. Es troba a 875 m. sobre el nivell del mar a la part nord del Montsec d'Ares (conegut també l'Obaga del Montsec).

Està situat sobre una penya, i per aquest fet s'ha construït en vertical, de dalt a baix. Té un carrer únic que baixa des de la plaça principal a la font i al bell mig del poble hi ha la plaça de la Raval.

[edita] Població

Tot i que a finals del segle XIX i principis del XX tenia prop de 250 habitants, actualment té 13 habitants, una població que pot augmentar fins a 80 durant el mes d’agost en què els seus fills tornen per les vacances d’estiu. La majoria dels nascuts a Moror van emigrar a meitat de segle XX a Barcelona i alguns altres a Lleida, doncs els conreus de secà no eren suficients per abastir tota la població, entre d’altres motius.

[edita] Història

Originàriament, Moror era un enclavament militar. Del seu domini pels sarraïns té origen el seu primer nom: Mora. Sobre els seus murs es van construir les primeres cases del poble i l’església de Sant Miquel, que conjuntament amb el co-patronatge de la Mare de Déu del Remei, és el patró de Moror. La Festa major és el día del seu patró, Sant Miquel, el 29 de Setembre.

El castell de Moror es bastí com a defensa del flanc sud-oest del gran castell de Mur, i va pertanyer al terme de dit castell durant els segles medievals.

[edita] Patrimoni cultural

El dialecte del català que s’hi parla és el nord-occidental. Moror celebra la seva festa el primer dissabte d’agost.

Tot i que l'església està molt deteriorada, el MNAC conserva el seu [Crist de bronze, dels segles XII-XIII .

El castell està documentat el 1172. A més d’aquests monuments principals també podem destacar el jaciment arqueològic de Sant Martí de les Tombetes, situat a la vall de Sant Esteve de la Sarga, al vessant nord de la serra del Montsec i allunyat del nucli poblacional, lloc on s’hi van concentrar els primers nuclis poblacionals ibers i romans.

Les terres del Pallars també destaquen pel seu interès fòssil, doncs fa 80 milions d’anys, la vall estava coberta per les aigües.

Entre les construccions de caràcter històric també destaca el Molí que té diversos copropietaris i que feia la funció d’abastir el poble de recursos productius durant la primera meitat del segle XX; es coneix l’existència d’un segon molí (n’hi havia dos: un de farina i un altre d’oli). Avui dia el molí està reformat però sense ús definit. D’altra banda, existeix sota la plaça un refugi construït durant la guerra civil, l’entrada del qual es situa a l’església. Destaca també la Casa Sanuy, la casa més gran que s’ha construït sobre una roca a Catalunya.

El personatge més destacat de Moror fou Mossèn Josep Condó i Sambeat, que va servir a Moror entre 1896 i 1905. La seva obra, gran part de la qual fou escrita a Moror, es va concentrar en la conservació i estudi de l’aranès, que a principis del segle XX estava fortament abandonat.