Montpellerenc (subdialecte)
De Viquipèdia
El montpellerenc (montpelhierenc en occità) és el parlar occità de la vila de Montpeller (Montpelhièr en occità) i dels seus voltants, és a dir si fa no fa la part oriental del departament d'Erau (Hérault en francés), fins a Seta. Amb el cevenol i el baix vivarès, forma part del tronc del llenguadocià oriental. Aquest subdialecte va ser una de les varietats més usades a partir de finals del segle XIX amb autors prestigiosos coma Alexandre Langlada de Lansargues i de lingüistes com Alfons de RòcaFerrièr. Aquella vitalitat es pot palesar amb la creació de la Revue des Langues Romanes i del diari humorístic de gran difusió La Campana de Magalouna. Entre els diversos autors importants d'aquesta àrea convé citar Joan Batista Fabre, Max Roqueta o Joan-Frederic Brun.
[edita] Elements de dialectologia
El montpellerenc és un dels subdialectes més peculiars del conjunt llenguadocià. Sembla presentar certa preservació, per una banda, de trets més vells com la conservació del so [a] (amb certes variacions) de la -a àtona final (tret que s'estén gairebé fins al Roine a l'est). Ex: vaca ['baka] per ['bako] en estàndard i en els parlars occidentals.
Un altre tret particular (també compartit amb una part del roergàs i de l'albigés) és la conservació del diftong -uò- (pronunciat [jò]) Ex: nuòch per nuèch/nuèit a les altres varietats llenguadocianes.
Una de les característiques estranyes del montpellerenc és la transformació de la -r- intervocàlica en una mena de [d]: cara ['kada], pèira ['pèjda].
El montpellerenc també es caracteritza per la desinència de primera persona de l'indicatiu present en -e (més a l'oest, i de manera normativa, es fa servir -i. Ex: mtp. cante vs. canti i per a la segona -es en lloc de l'occidental i normatiu -as.
Pel que fa al lèxic presenta una continuitat amb el dialecte provençal (escoba, escòndre, sartan...). Existeix a més una influència provençal més forta en el montpellerenc oriental (País de Lunèl) i a la costa que va amainant a partir de Palavàs i que es pot contemplar en alguns trets de la parla de Seta.
El subdialecte montpellerenc es pot dividir en tres varietats:
-El montpellerenc oriental (País de Lunèl e de Vidorle)
-El montpellerenc central (Montpeller i el seu voltant fins a Nòstra Dòna de Londres al nord, amb Seta com a punt més occidental)
-El montpellerenc occidental (a partir de Mesa/Vila Magna (o Vilaveirac) fins aproximadament Agde i Bessan)
