Moneta
De Viquipèdia
Moneta era el lloc on s'encunyava moneda a l'antiga Roma.
A Roma ciutat es feia a un edifici del Capitoli al costat del temple de Juno Menta; l'edifici es va construir al lloc on va tenir la casa Marc Manli Capitolí. El primer romà que va emetre moneda fou el rei Servi Tul·li que va gravar a les monedes un animal i d'això va derivar pecunia.
Durant la república la fabricació de moneda es va encarregar a uns magistrats anomenats triumviri monetales potser introduïts vers el 269 aC. Amb Juli Cèsar el nombre de triumvirs monetales (que logicament eren tres) va passar a quatre. Encara que l'estat emetia moneda cada ciutadà tenia el dret de fabricar monedes de plata i or, però a la fabrica estatal i sota vigilància dels seus oficials.
El 90 aC el tribú Livi Drus va suggerir rebaixar les monedes de plata amb un octau de coure i això va fer que molta gent tingués interès en fabricar monedes i el 86 aC ja no es sabia si una moneda era autentica o rebaixada; la falsificació de moneda va començar a ser castigada i va arribar a estar inclòs entre els delictes de majestas. Les monedes romanes eren encunyades a Roma i a altres ciutats d'Itàlia; també es feien monedes a les províncies i als regnes clients, i encara conservaven el dret d'encunyació en temps de l'Imperi, però sovint foren obligades a tenir el cap de l'emperador (o algun familiar) gravat. Les monedes d'or i plata només eren fabricades a les ciutats principals. Quan Itàlia va rebre la ciutadania tota la península va usar les monedes romanes i va perdre el dret d'encunyar monedes pròpies. Els ciutadans podien encunyar les seves monedes però ja no podien gravar la seva imatge. Sul·la no va gosar a fer monedes amb la seva cara però després aquest privilegi fou concedit a Cèsar i el seu exemple fou seguit d'altres com Sext Pompeu; els emperadors van assolir el dret de posar la seva imatge i les dels seus parents a les monedes.
Amb August el privilegi d'encunyar monedes d'or i plata va passar a l'emperador i el senat només va poder encunyar monedes de coure. Progressivament les colònies i províncies van deixar de fer la moneda pròpia (a llarg del segle I a la part occidental). Amb Gal·liè l'encunyació de totes les monedes va passar a l'emperador però hi havia diverses fabriques a tot l'Imperi on es fabricava la moneda sota la vigilància de qüestors i procònsols i llavors les monedes locals van desaparèixer també a la part oriental, Amb Aurelià hi havia nombroses fabriques que feien moneda imperial i després d'aquesta època es van crear unes magistratures encarregades: els procuratores monetae o praepositi monetae. Els treballadors de les fabriques es deien monetarii i generalment eren lliberts.
A Grècia cada ciutat era un estat independent i tenia dret d'emetre moneda pròpia. A Esparta i Bizanci es diu que es va fer inicialment moneda de ferro però no s'ha trobat cap exemplar, La fabrica d'Atenes era l' argyrocopeion i els oficials encarregats no són esmentats en cap font; al menys algunes ciutats de l'Àtica tenien dret també a encunyar moneda. Les monedes d'or i plata àtiques eren sempre molt pures i només fou rebaixat el metall el 407 o 406 aC; els individuals no podien encunyar moneda (estava castigat amb pena de mort).
