Moneda romana
De Viquip??dia
La moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Una de les unitats monet??ries romanes era l'as (1 as = 1/ 88 lliures), del qual Mommsen fixa el valor, el 1855, en 0,252 pessetes (3.020 asos = 216 t??lers = 762,09 pessetes). L'as ??s equivalent al sesterci (sorgit posteriorment com a moneda de plata), que Mommsen valora a la mateixa ??poca en 0,2521 pessetes (3.360 sestercis = 240 t??lers = 847,06 pessetes). L'as doble era el dupondi.
Des del 269 aC Roma va encunyar monedes de plata anomenades denaris (1 denari = 10 asos = ?? de lliura de coure) i sestercis ( 1/4 de denari = 1 sesterci = 2,5 asos), que van substituir l'as. Pesaven 1,137 grams. Segles despr??s, el sesterci es va encunyar en bronze.
El comer?? va estendre a l'??s del sistema monetari basat en l'or, encara que circulava la plata i hi havia una relaci?? del valor or-plata fixat legalment.
Per?? la moneda efectiva era la de plata. La moneda de plata va passar de 0,72 a 0,84 de lliura a la Segona Guerra P??nica, i no es va modificar en tres segles. Les monedes de coure s'utilitzaven per a les fraccions, per la qual cosa van desapar??ixer del gran comer??, i despr??s van deixar d'encunyar-se els asos.
La lliura de plata es descomponia aix??:
- L'as greu (d'unes deu unces).
- El mig as (o semis).
- El ter?? d'as (o trient, de quatre unces).
- El quart d'as (o quadrant, de tres unces).
- El sis?? d'as (o sextant, de dues unces).
- L'un??a.
- (Les dues ??ltimes ja havien desaparegut de la circulaci??)
L'Estat feia circular monedes de coure amb un bany de plata, que s'havia d'acceptar pel seu valor nominal. Naturalment el que ho rebia no sabia si la moneda era de plata o no. Per sufragar certes despeses l'Estat va fer moltes tirades d'aquestes monedes, cosa que provoc?? una crisi monet??ria que va obligar a retirar-ne una gran part.
Les monedes de plata i de bronze van ser introdu??des a la Hisp??nia Citerior, per?? progressivament la moneda de plata va ser retirada i la de bronze va quedar com a ??nica moneda. El valor de les monedes romanes encunyades en la Citerior estava fixat sobre la base del "diner" rom??.
[edita] les monedes al Imperi
Probablement l'emissi?? de monedes era decidida per l'Emperador. Els seus dissenys, generalment propaganda imperial, havien de ser decidits per l'Emperador mateix o per algun dels seus lliberts de confian??a.
La moneda s'emetia probablement per fer front al costum dels donatius a l'ex??rcit, i per a les donacions (congiaria) al poble de Roma.
Se sap que alguna vegada eren retirades monedes de la circulaci??, fonent-les, i emetent noves monedes. Probablement cada nova emissi?? suposava un descens en el percentatge de metall preci??s (or o plata).
Les monedes de plata van patir des de la segona meitat del segle I una forta adulteraci??, reduint-se progressivament el contingut de plata. Finalment van desapar??ixer a la segona meitat del Segle III substitu??des per monedes nom??s banyades en plata.
Les monedes principals eren el Aureus o Auri (d'or), equivalent a vint-i-cinc denaris; i el denari (de plata), en el qual la proporci?? de plata va ser redu??da al 75% abans del 180 i al 50% abans del 211, sent poc despr??s (cap al 215) substitu??t per un denari nou (l' Antoninianus), una vegada i mitja m??s gran, i suposadament de valor igual a dos denaris vells, en el que de nou va descendir (apreciablemente) la proporci?? de plata.
En el 250 aproximadament la proporci?? de plata havia arribat a nom??s un 5%, arribant-se m??s tard (cap al 270- 275) a emetre monedes de coure o bronze platejat.
Una altra moneda era el sexterci (de bronze) que era la moneda m??s utilitzada de l'Imperi, per?? que va deixar de circular cap al 270- 280 per efectes de l'inflaci?? que havia anat augmentant al llarg el per??ode imperial, i es va desbordar per diversos factors: canvis en la recaptaci??, inseguretat, abandonament de terres, saquejos, bandidatge, etc . Els preus van augmentar cada vegada m??s i la moneda va seguir devaluant-se. El blat havia augmentat en unes dues-centes vegades el seu valor entre el segle I i finals del segle III i l'augment dels impostos percebuts per l'Estat va ser important, sobretot els impostos en esp??cie, per?? tamb?? els impostos monetaris, que havien d'adaptar-se a la inflaci??.
Vegeu: Seca imperial
