Moneda romana
De Viquipèdia
La moneda de Roma inicialment va ser la moneda de coure, anomenada lliura de coure.
Una de les unitats monetàries romanes era l'as (1 as = 1/ 88 lliures), del qual Mommsen fixa el valor, el 1855, en 0,252 pessetes (3.020 asos = 216 tàlers = 762,09 pessetes). L'as és equivalent al sesterci (sorgit posteriorment com a moneda de plata), que Mommsen valora a la mateixa època en 0,2521 pessetes (3.360 sestercis = 240 tàlers = 847,06 pessetes). L'as doble era el dupondi.
Des del 269 aC Roma va encunyar monedes de plata anomenades denaris (1 denari = 10 asos = ¾ de lliura de coure) i sestercis ( 1/4 de denari = 1 sesterci = 2,5 asos), que van substituir l'as. Pesaven 1,137 grams. Segles després, el sesterci es va encunyar en bronze.
El comerç va estendre a l'ús del sistema monetari basat en l'or, encara que circulava la plata i hi havia una relació del valor or-plata fixat legalment.
Però la moneda efectiva era la de plata. La moneda de plata va passar de 0,72 a 0,84 de lliura a la Segona Guerra Púnica, i no es va modificar en tres segles. Les monedes de coure s'utilitzaven per a les fraccions, per la qual cosa van desaparèixer del gran comerç, i després van deixar d'encunyar-se els asos.
La lliura de plata es descomponia així:
- L'as greu (d'unes deu unces).
- El mig as (o semis).
- El terç d'as (o trient, de quatre unces).
- El quart d'as (o quadrant, de tres unces).
- El sisè d'as (o sextant, de dues unces).
- L'unça.
- (Les dues últimes ja havien desaparegut de la circulació)
L'Estat feia circular monedes de coure amb un bany de plata, que s'havia d'acceptar pel seu valor nominal. Naturalment el que ho rebia no sabia si la moneda era de plata o no. Per sufragar certes despeses l'Estat va fer moltes tirades d'aquestes monedes, cosa que provocà una crisi monetària que va obligar a retirar-ne una gran part.
Les monedes de plata i de bronze van ser introduïdes a la Hispània Citerior, però progressivament la moneda de plata va ser retirada i la de bronze va quedar com a única moneda. El valor de les monedes romanes encunyades en la Citerior estava fixat sobre la base del "diner" romà.
[edita] les monedes al Imperi
Probablement l'emissió de monedes era decidida per l'Emperador. Els seus dissenys, generalment propaganda imperial, havien de ser decidits per l'Emperador mateix o per algun dels seus lliberts de confiança.
La moneda s'emetia probablement per fer front al costum dels donatius a l'exèrcit, i per a les donacions (congiaria) al poble de Roma.
Se sap que alguna vegada eren retirades monedes de la circulació, fonent-les, i emetent noves monedes. Probablement cada nova emissió suposava un descens en el percentatge de metall preciós (or o plata).
Les monedes de plata van patir des de la segona meitat del segle I una forta adulteració, reduint-se progressivament el contingut de plata. Finalment van desaparèixer a la segona meitat del Segle III substituïdes per monedes només banyades en plata.
Les monedes principals eren el Aureus o Auri (d'or), equivalent a vint-i-cinc denaris; i el denari (de plata), en el qual la proporció de plata va ser reduïda al 75% abans del 180 i al 50% abans del 211, sent poc després (cap al 215) substituït per un denari nou (l' Antoninianus), una vegada i mitja més gran, i suposadament de valor igual a dos denaris vells, en el que de nou va descendir (apreciablemente) la proporció de plata.
En el 250 aproximadament la proporció de plata havia arribat a només un 5%, arribant-se més tard (cap al 270- 275) a emetre monedes de coure o bronze platejat.
Una altra moneda era el sexterci (de bronze) que era la moneda més utilitzada de l'Imperi, però que va deixar de circular cap al 270- 280 per efectes de l'inflació que havia anat augmentant al llarg el període imperial, i es va desbordar per diversos factors: canvis en la recaptació, inseguretat, abandonament de terres, saquejos, bandidatge, etc . Els preus van augmentar cada vegada més i la moneda va seguir devaluant-se. El blat havia augmentat en unes dues-centes vegades el seu valor entre el segle I i finals del segle III i l'augment dels impostos percebuts per l'Estat va ser important, sobretot els impostos en espècie, però també els impostos monetaris, que havien d'adaptar-se a la inflació.
Vegeu: Seca imperial
