Moixó Foguer
De Viquipèdia
"Bèstia amb plomes , morbositat d'allò que s'intueix però que no es veu . De tant en tant s'obre la caixa i una silueta nua empastifada de mel i emplomada , sorprèn a tothom amb la seva apariciò."
Durant el Carnaval de Vilanova i la Geltrú, al dissabte al vespre, un personatge disfressat d’ocell, embatumat amb mel i recobert de plomes, recorre els carrers de la vila emboltat pel seu seguici. Aquest un personatge característic de la tradició catalana carnavalesca, que havia estat present en molts altres indrets i que en l’actualitat només es conserva viu a Vilanova i la Geltrú gràcies a la contribució de l'entitat Orfeó Vilanoví.
[edita] Història
Segons en Joan Amades, aquesta representació és originària de l’època medieval, representades segurament per joglars i artistes de carrer per atraure públic i recollir alguna moneda. Durant l'època de Carnaval, a les terres de Penedès i Camp de Tarragona s'havia popularitzat una representació teatral a càrrec de tres individus.
- El primer figurava ser l’amo de dos personatges estrafolaris més que assegurava tenir amagats dins una gàbia, amb la que recorrien els carrers de les viles que visitaven. Dins la gàbia s'hi trobaven:
- un home amb un vestit cobert de figues seques (el Figuetaire) i
- un altre que figurava ésser un ocell (el Moixó Foguer).
L’Amades descriu aquests dos personatges de la següent manera: “El qui representa l’ocell va amb un vestit de punt ben ajustat al cos, cobert per alguna substància apegalosa, que algunes vegades és mel, damunt de la qual s’estén una quantitat de plomes per tal de donar-li la visió del plomatge propi d’un ocell (…). L’altre company seu va vestit amb una camisa de dona, per bé que completament recoberta de figues seques ben cosides”.
Aquesta representació s'iniciava amb l’arribada de la comitiva a la plaça del poble, encapçalada per l’amo. Aquest anunciava que tenia un ocell per vendre i quan algú s’interessava per veure'l, després d’un estira-i-arronsa, el Moixó Foguer i el Figuetaire sortien empaitant-se per entre la multitud que mirava l’escena, especialment mainada, fent un gran renou i cridòria i saltant a sobre de tothom. El Moixó empaitava el Figuetaire amb l’objectiu d’arrencar-li les figues i menjar-se-les, embrutant tothom al seu pas. La representació tornava a començar quan l’amo capturava als dos personatges i entrava dins la gàbia, iniciant-se de nou el tracte i la juguesca.
[edita] El Moixó Foguer a Vilanova
El Moixó Foguer a Vilanova i la Geltrú és un personatge conegut de la ciutat (però mai rebelat) que, completament nu, porta el cos embatumat de mel i cobert de plomes.
Passeja pels carrers de la ciutat dins d'un baül situat damunt d'una carrossa. Acompanyat per una comitiva de gent en camisola de dormir, una xaranga i el xerraire, de tant en tant obre la tapa i escampa plomes a dojo. El xerraire, personatge recuperat des del 2001, pregona les virtuts d’aquest personatge emplomat sense explicitar-les, parlant del que no es veu però s’intueix.
