[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Mixinoïdeu - Viquipèdia

Mixinoïdeu

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Mixinoïdeus
Mixinoïdeu del Pacífic
Mixinoïdeu del Pacífic
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Subfílum: Vertebrata
Classe: Myxini
Ordre: Myxiniformes
Família: Myxinidae
Gèneres

Eptatretus
Myxine
Nemamyxine
Neomyxine
Notomyxine
Paramyxine
Quadratus
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Mixinoïdeu

Els mixinoïdeus són vertebrats marins membres de l'ordre Myxiniformes, amb l'única família dels mixínids (Myxinidae), tots ells de la classe Myxini. Llargs, vermiformes, es compten entre els craniats més primitius; pertanyen a un llinatge molt més antic que qualsevol altre grup que es defineix comunament com un peix. L'estudi dels mixinoïdeus ha donat lloc a notables descobriments sobre l'evolució dels cordats.

Taula de continguts

[edita] Característiques

Els mixinoïdeus disposen en lloc de mandíbules de dues estructures que es desplacen horitzontalment i amb les què s'adhereixen a la seva presa; solen alimentar-se de les vísceres d'animals de més grans, introduint-se de vegades en exemplars vius malalts per rosegar-los. Tanmateix, en general són necròfags.

La seva llengua és dentada i protusible, i manca de receptors sensorials; perceben el gust mitjançant papil·les ubicades a la seva pell. Tenen una sola obertura nasal, i els seus ulls són molt rudimentaris; el seu hàbitat, en les profunditats marines, dificultaria en tot cas la visió. El seu cor té tres cambres i la seva reproducció és encara un misteri.

Els seus costums d'alimentació inusuals i la seva capacitat de produir una mena de llot el situen entre els animals marins més fastigosos. [1] [2] [3]

[edita] Incertesa taxonòmica

No tenen mandíbules i per això al costat de les llamprees van formar part dels àgnats. Actualment aquest taxó està en desús per ser parafilétic, i, d'altra banda, existeixen un debat científic sobre si s'han d'incloure dins dels vertebrats. Des del punt de vista de la taxonomia formen part dels vertebrats, però no tenen vèrtebres i, per tant, anatòmicament no són vertebrats.

Anàlisis mol·leculars recents indiquen que cal classificar-los com a vertebrats, i la seva distància evolutiva respecte dels vertebrata, sensu stricto, és curta. Un únic fòssil mostra que han evolucionat molt poc en els darrers 300 milions d'anys.[1]

[edita] Sistemàtica

Es coneixen 5 gèneres, i unes 65 espècies, algunes d'elles descrites recentment, vivint a profunditats de centenars de metres. A continuació es citen les principals espècies:

[edita] Eptatretus

  • Inshore hagfish, Eptatretus burgeri (Girard, 1855)
  • New Zealand hagfish, Eptatretus cirrhatus (Forster, 1801)
  • Eptatretus deani (Evermann & Goldsborough, 1907)
  • Eptatretus fritzi Wisner & McMillan, 1990
  • Eptatretus goliath Mincarone & Stewart, 2006
  • Eptatretus hexatrema (Müller, 1836)
  • Eptatretus mcconnaugheyi Wisner & McMillan, 1990
  • Eptatretus mendozai Hensley, 1985
  • Eptatretus octatrema (Barnard, 1923)
  • Eptatretus polytrema (Girard, 1855)
  • Eptatretus profundus (Barnard, 1923)
  • Eptatretus sinus Wisner & McMillan, 1990
  • Eptatretus springeri (Bigelow & Schroeder, 1952)
  • Eptatretus stoutii (Lockington, 1878)
  • Eptatretus strickrotti Møller & Jones, 2007

[edita] Myxine

  • Myxine affinis Günther, 1870
  • Myxine australis Jenyns, 1842
  • Myxine capensis
  • Myxine circifrons Garman, 1899
  • Myxine debueni Wisner & McMillan, 1995
  • Myxine dorsum Wisner & McMillan, 1995
  • Myxine fernholmi Wisner & McMillan, 1995
  • Myxine formosana Mok & Kuo, 2001
  • Myxine garmani Jordan & Snyder, 1901
  • Myxine glutinosa
  • Myxine hubbsi Wisner & McMillan, 1995
  • Myxine hubbsoides Wisner & McMillan, 1995
  • Myxine ios
  • Myxine jespersenae Møller, Feld, Poulsen, Thomsen & Thormar, 2005
  • Myxine knappi Wisner & McMillan, 1995
  • Myxine kuoi Mok, 2002
  • Myxine limosa Girard, 1859
  • Myxine mccoskeri Wisner & McMillan, 1995
  • Myxine mcmillanae Hensley, 1991
  • Myxine paucidens Regan, 1913
  • Myxine pequenoi Wisner & McMillan, 1995
  • Myxine robinsorum Wisner & McMillan, 1995
  • Myxine sotoi Mincarone, 2001

[edita] Nemamyxine

  • Nemamyxine elongata Richardson, 1958
  • Nemamyxine kreffti McMillan i Wisner, 1982

[edita] Neomyxine

  • Neomyxine biniplicata (Richardson i Jowett, 1951)

[edita] Notomyxine

  • Notomyxine tridentiger (Garman, 1899)

[edita] Paramyxine

  • Paramyxine atami Dean, 1904
  • Paramyxine cheni Shen i Tao, 1975
  • Paramyxine fernholmi Kuo, Huang i Mok, 1994
  • Paramyxine sheni Kuo, Huang i Mok, 1994
  • Paramyxine wisneri Kuo, Huang i Mok, 1994

[edita] Quadratus

  • Quadratus ancon Mok, Saavedra-Diaz i Acero P., 2001
  • Quadratus nelsoni (Kuo, Huang i Mok, 1994)
  • Quadratus taiwanae (Shen i Tao, 1975)
  • Quadratus yangi

[edita] Referències

  1. ↑ Cugini, L. (2002): "Friends of Oceanography Public Lecture Series Explores the Strange, Wondrous, and Disgusting Hagfish". Department of Communications. News Bureau
  2. ↑ Synnøve Ressem: "Slimy, disgusting and useful". Gemini (NTU)
  3. ↑ Tammy Frank (2004): "Disgusting Hagfish and Magnificent Sharks". Ocean Explorer
  • Mincarone, M. M.; Stewart, A. L. (2006): "A New Species of Giant Seven-gilled Hagfish (Myxinidae: Eptatretus) From New Zealand". Copeia, pp. 225–229 (pdf)
  • J.M. Jørgensen; J.P. Lomholt; R.E. Weber; H. Malte (eds.) (1997): The biology of hagfishes. London: Chapman & Hall.
  • Delarbre et al (2002): "Complete Mitochondrial DNA of the Hagfish, Eptatretus burgeri: The Comparative Analysis of Mitochondrial DNA Sequences Strongly Supports the Cyclostome Monophyly". Molecular Phylogenetics and Evolution 22 (2): 184-192.
  • Bondareva and Schmidt (2003): "Early Vertebrate Evolution of the TATA-Binding Protein, TBP". Molecular Biology and Evolution 20 (11): 1932-1939.
  • Fudge, D. (2001): Hagfishes: Champions of Slime Nature Australia, Spring 2001 ed., Australian Museum Trust, Sydney. pp. 61-69.

[edita] Enllaços externs