Miquel Ferrer i Garcés

Miquel Ferrer i Garcés (Aitona, Segrià, 1817 - Barcelona, 1892) fou un advocat i polític català, germà del prestigiós metge Ramon Ferrer i Garcés. Membre del Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall, participà en la revolució de 1868, i el 1869 fou escollit diputat a Corts. Quan es proclamà la Primera República Espanyola fou nomenat governador civil de Barcelona, càrrec des del qual donà suport la Proclamació de l'Estat Català de Baldomer Lostau del 5 al 7 de març de 1873. Poc després fou nomenat director general d'Instrucció Pública i dels Registres de la Propietat i del Notariat. Quan triomfà la restauració borbònica el 1874 es retirà a la vida privada.