Miquel Arimany i Coma
De Viquipèdia
Miquel Arimany i Coma (Barcelona 1920 - 1996) fou un escriptor i editor català. Estudià peritatge mercantil i fundà l'Editorial Arimany on va publicar la major part de la seva obra i el seu Diccionari Català General (1965-1968), així com nombroses obres per a l'aprenentatge del català. Fou membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català i ha col·laborat als diaris El Punt, La Vanguardia, El Correo Catalán, Avui i a Ràdio 4. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Taula de continguts |
[edita] Obres
[edita] Novel·la i narració
- Eduard (1955)
- Una taca de sol (1968)
- La cabra i altres narracions (1984)
- Memòries de mi i de molts altres (1993)
[edita] Poesia
- D'aire i de foc (1959)
- Cançons per a no cantar (1978)
- Petit poema de Catalunya (1978)
- Paisatges de Catalunya (1979)
- De foc i d'aire (1980)
- Versions de poesia (1986) amb poemes d'Oscar Wilde, Paul Valéry i Thomas S. Eliot.
[edita] Teatre
- El comte Arnau (1968)
[edita] Assaig
- Maragall 1860, 1911, 1961 (1964)
- Per un nou concepte de la Renaixença (1965)
- I els catalans també (1965, premi J. Yxart)
- Símbol vivent, biografia de Rafael Tasis (1967)
- L'avantguardisme en la poesia catalana actual (1972)
- Aspectes de nova observació en l'obra poètica de Jacint Verdaguer (1986)
