Miamis

De Viquipèdia

Bandera de la nació miami

Els miamis són una tribu índia algonquina, el nom de la qual prové del chippewa omaugeg, “poble de la península”. Els europeus els anomenaren Twightwees, que potser prové de twah twah, el crit del cigne, i per confusió amb tawa “nu” els anomenaren Naked Indians. Es dividien en sis bandes: Atchatchatkangouen, Kelatika, Mengakonkia, Pepicokia, wea (de wawiatenong) i piankashaw. Aquestes dues s'independitzaren com a tribus.

[edita] Localització

Vivien al sud del Llac Michigan, al NE d'Illinois i Nord d'Indiana, i als marges del riu Kalamazoo. Els wea vivien als voltants de l'actual Chicago, d'on marxarien als marges del Wabash. Pel que fa als piankashaw, vivien al Wabash inferior. Actualment, totes tres tribus viuen a Oklahoma.

[edita] Demografia

El 1695 eren uns 4.500 individus, però foren molt disminuits i el 1887 només s'apuntaren 64 noms en el rol tribal (350 en la Subagència Quapaw). El 1937 eren 1.390 i el 1960 eren 305 miamis i 700 wea a Oklahoma. El 1990 eren uns 500 a Oklahoma, però segons Asher, el 1980 eren uns 2.000 amb els illinois, wea i piankashaw.

Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Miami d'Oklahoma hi havia 341 habitants (1.574 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 6.417 miamis.

[edita] Costums

Llur sistema social es basava en clans exogàmics, i els caps dels clans també feien de membres del consell de la vila. Un d'ells era escollit cabdill civil. El cabdill guerrer era escollit en base a la seva habilitat i a la direcció de les incursions.

El principal aliment de llur dieta alimentícia era un particular tipus de moresc, considerat com a millor que el que conreaven llurs veïns. Durant l'estiu ocupaven viles permanents de caire agrícola, i durant l'hivern es desplaçaven a les planúries amb altres tribus per caçar el bisó.

Vivien en habitacles coberts de matolls, similars als de les tribus dels voltants, i endemés cada vila tenia una casa gran on celebraven consells i d'altres cerimònies. Els piankashaw, però, eren culturalment més semblants als kickapoo i winnebago.

També celebraven el Midewiwin o Gran Societat de Medicina, organització secreta on els membres de la qual es creien capaços de proporcionar benestar a la tribu i de curar la malenconia. Hi eren importants en els cerimònies els amulets medicinals sagrats i d'altres objectes màgics.

[edita] Història

Quan el 1658 els visità el francès Gabrielle Druillettes, eren establits a Green Bay (Wisconsin), però cap el 1670, empentats pels sioux, Confederació iroquesa, chippewa i altres tribus, marxaren a Detroit i als marges dels rius Fox i Saint Joseph.

Mantenien bones relacions amb ottawa, chippewea i potawatomi, tot formant la Lliga dels Sis Focs per defensar-se dels iroquesos. El 1748 signaren amb els britànics el Tractat de Lancaster. Així, el 1748-1752 el cabdill La Demoiselle o Old Briton, dirigí des de la ciutat de Pickawillany una revolta contra els francesos, confederats amb wea, ottawa, potawatomi, piankashaw i kickapoo. Però Charles Langlade va atacar la ciutat i cremà viu al cabdill.

Quan la revolta de Pontiac del 1763 van ajudar-lo contra els anglesos. Durant la Guerra d'Independència ajudaren a la Gran Bretanya, liderats per Little Turtle, i refusaren pactar amb els colons; entre el 1783 i el 1790 mataren 1.500 colons. El 1790 Little Turtle vencè Josiah Harmar i el 2 de novembre 1791 Arthur Saint Clair, provocant 600 morts i 300 ferits. Little Turtle intentà aleshores una pau honrosa, però el seu lloctinent Turkey Foot fou vençut i mort per Anthony Wayne a Fallen Timbers el 1792. Això els obligaria el 1795 a signar el Tractat de Greenville, pel qual hagueren de cedir Ohio meridional i oriental.

Durant el 1812, malgrat l'oposició de Little Turtle, ajudaren Tecumseh fins que foren vençuts per Anthony Wayne a Mississimewa.

Entre el 1790 i el 1840 signaren més de cinquanta tractats. Pel del 3 d'agost del 1795 miamis i wea tenien llibertat de cacera a les terres cedides als EUA, i pel del 22 de juliol del 1814 ajudaren als EUA contra els britànics. El 2 d'octubre del 1818 els wea i piankashaw signaren un pel qual se'ls garantia el gaudi pacífic de la terra, però el 1820 hagueren de vendre les terres d'Illinois i marxar a Missouri, i el 1832 a Kansas. Pel del 1838 es retiraren a Kansas, llevat d'un grup que va romandre a Richardville, Godfroy i Meshekumnoquah (Indiana), on encara hi viuen llurs descendents.

El 28 de novembre del 1840 signaren el Tractat de Forks of Wabash (Indiana), pel qual marxaven a Miami County (Kansas). Però uns 300 foren duts a Morais des Cignes el 1843 en condicions desastroses.

El 1867 miamis, wea i piankashaw, amb peoria i altres, es traslladaren a Territori Indi (Oklahoma) i foren recolocats a Ottawa County, i la rsta d'ells s'anà a la Quapaw Agency el 1873, on encara hi viuen. No tenen terra tribal, però sí privada, ja que la llei del 1887 (Allotment Act) els va parcelar les terres. Endemés, una banda hostil va marxar a California, on uns 150 descendents seus viuen en dues reserves. El 30 d'octubre del 1931 la tribu dels miamis va rebre una constitució tribal de mans del cap Harley Palmer.